viernes, 8 de mayo de 2020

"QUAN ARRIBA LA PENOMBRA" de Jaume Cabré



QUAN ARRIBA LA PENOMBRA
Jaume Cabré
288 pàg.



A l’epíleg tenim el privilegi de gaudir dels detalls que l’autor ens dona respecte al seu procés creatiu: els contes, de distintes procedències, han hivernat en un "sarró" i són analitzats per triar els que formaran part del recull, fa comparacions amb el treball d’un lutier, que en aquell instrument antic i deixat a l’ombra durant anys hi veu possibilitats, també han passat pel sedàs dels "lectors amics", aquestes paraules ens acosten a l’autor al qual la transparència i humilitat fan créixer encara més als nostres ulls.


La mort sempre present, el dolor sistemàtic d’aquells que sembla que han nascut per no trobar la pau, com el TU del primer relat, el nen al qual el seu pare deixa a l’orfenat i sense contemplacions li fa saber que "els homes no ploren".

O l’ancià del darrer relat, que està definitivament embolicat en un monòleg que l’atrapa, el dolor viscut 70 anys enrere, l’horror de la Batalla de l’Ebre, un horror que va silenciar, potser per esborrar-lo, però quan s’afluixen les defenses pren protagonisme i res no el pot amagar.

Buttabatta, els llibres són testimonis:

..."Sempre m’ha impressionat la incapacitat dels humans per veure les línies del seu destí i el punt final de cada història, que ja està escrit en alguna banda". pàg. 84

Assistim al martiri i mort d’Ariadna, després als actes de comiat per part d’alumnes de la Professora Granell.

... "si el miracle s’esdevé...
... I la meva feina durant aquest curs, si en sé prou, és la d’explicar-vos miracles." pàg. 257

Per concloure amb un gest del tot divertit:

..."aquella bola sobre les classes de la Granell" pàg. 259

Quan tanquem el llibre tenim la seguretat que hi haurem de tornar, no podrem silenciar les veus que ens demanaran insistentment la nostra atenció. Una lliçó magistral de literatura.



No hay comentarios:

Publicar un comentario