LLIBRES

EL AÑO DEL HAMBRE

Aki Ollikainen

Traducció Luisa Gutiérrez Ruiz

132 pàg.

Inspirat en fets reals, el 1867 Finlàndia pateix un dels episodis més terribles de la seva història, una mala collita, les reserves exhaurides, el poble mor de fam.

Seguim la petja d’una família del nord que parteix en unes condicions de feblesa alarmants. La mort és una constant als camins plens d’humans desesperats en la seva fugida:

..."Marcharse no asusta; lo que asusta es tener que regresar.

...En la granja no queda sino La Muerte." pàg. 29

A Marja, amb els seus dos fills, pel camí li proposen que se’n desfaci d’un; no ho permet. L’instint encara té un paper, després tot passa a gran velocitat, un dolor terrible i sempre present, ningú se’n sortirà, les persones moren i queden cobertes per la neu, una petita elevació difícil de distingir en el paisatge immens. N’hi ha que són els darrers a patir…

...¿Cuando fue la última vez que viste a una persona entrada en carnes, aparte de en el púlpito? pàg. 50.

Mort de la filla, la dona ha de seguir el seu camí:

..."Dónde está, dónde ha quedado Mataleena. Ha llevado a su hija al anonimato sin retorno, ni siquiera hay un nombre en el libro de la vida." pàg. 60

Assistim a la mort d’un metge, vençut per la tragèdia, d’ell diu un polític:

..."No somos el pueblo...

...nunca cruzaremos la línea que hay entre el pueblo y nosotros. El único que la cruzó fue Johan, se unió al pueblo y murió de sus enfermedades" pàg. 65

Assistim al final de la mare, també queda engolida pel paisatge.

El fill serà acollit per una família que ho tenia tot, menys un infant, el nen repeteix les paraules de la dona "Mam-ma", mai li dirà mare, una paraula que ha quedat absent, de manera inconscient el dolor dels primers moments conviurà amb ell.

La Vida no s’atura, els supervivents segueixen les inèrcies, tornaran a plantar amb l’esperança de collir, es duran a terme grans obres públiques, pobres i rics faran els seus papers.

..."La longitud de las cadenas nos señala los límites de la libertad, solo quien se ha resignado a su destino puede vivir sin prestar atención a esas cadenas. Las cadenas más pesadas son las de nuestros propios anhelos...." pàg. 126

Hem conegut un autor que ens trasbalsa i emociona com només ho fan els grans, coneixement profund de l’ànima, perfecció literària.