sábado, 20 de julio de 2019

llibre




LLUVIA FINA
Luis Landero
268 pàg.


Quan tanquem el llibre creiem que acabem de llegir la millor novel·la de Luis Landero, aquest pensament és agosarat perquè l’excel·lència d´aquest autor ens ha dut sempre a moments de lectura del tot sublims. Fa trenta anys que el vam conèixer amb JUEGOS DE LA EDAD TARDIA, i des de llavors som molts els seus incondicionals.

A LLUVIA FINA, som espectadors dels esdeveniments que viu una família durant els pocs dies en què pretenen preparar una festa d'aniversari pels vuitanta anys de la mare. Per iniciativa de Gabriel, el fill més jove, aquest es posa en contacte amb les germanes per sorprendre la mare amb una festa, tenim un altre membre que ja no hi és, però que encara té molt pes al cercle familiar, Horacio, l’exmarit de la germana gran; tenim un personatge imprescindible, Aurora, la dona de Gabriel, la persona assenyada que és qui rep totes les confidències i alhora també ens fa partícips dels seus records.

Els records i les vivències de cadascú són d'una força que ens esgarrifa, els secrets, que ens desvetllen ens sorprenen i ens ajuden a entendre les peculiaritats que observem en els nostres personatges, Gabriel, Sonia i Andrea els tres fills, Horacio l’exgendre, el personatge del pare, mort prematurament, i el fantasma del “parent” que va presidir la sala i les seves vides fins el moment que la mare, quan va passar a ser el cap de família, el va fer desaparèixer; a partir d’aquest moment, la jove vídua comença a prendre decisions, sempre creient que fa allò que “més convé” als seus fills, amb tics terribles que manifesten fílies i fòbies adreçades a cada un.

Hi ha un moment que Andrea diu al seu germà:

“Tú que eres filósofo y sabes tanto de la felicidad, debes saber que mi vida, como otras vidas, más que vidas son muertes pálidas, solo eso”. pàg. 94

Un anàlisi profund i subtil d´intimitats que poden amagar personatges “quotidians” gent que podem reconèixer al nostre entorn.
Una reflexió que ens acompanyarà i que ens ajudarà a entendre un poc més el món que ens envolta, una vegada més una recomanació sense reserves.

No hay comentarios:

Publicar un comentario