LLUVIA FINA
Luis Landero
268 pàg.
Quan tanquem el
llibre creiem que acabem de llegir la millor novel·la de Luis
Landero, aquest pensament és agosarat perquè l’excel·lència
d´aquest autor ens ha dut sempre a moments de lectura del tot
sublims. Fa trenta anys que el vam conèixer amb JUEGOS DE LA EDAD
TARDIA, i des de llavors som molts els seus incondicionals.
A LLUVIA FINA,
som espectadors dels esdeveniments que viu una família durant
els pocs dies en què pretenen preparar una festa d'aniversari pels
vuitanta anys de la mare. Per iniciativa de Gabriel, el fill més
jove, aquest es posa en contacte amb les germanes per sorprendre la
mare amb una festa, tenim un altre membre que ja no hi és, però que
encara té molt pes al cercle familiar, Horacio, l’exmarit de la
germana gran; tenim un personatge imprescindible, Aurora, la dona de
Gabriel, la persona assenyada que és qui rep totes les confidències
i alhora també ens fa partícips dels seus records.
Els records i les
vivències de cadascú són d'una força que ens esgarrifa, els
secrets, que ens desvetllen ens sorprenen i ens ajuden a entendre les
peculiaritats que observem en els nostres personatges, Gabriel, Sonia
i Andrea els tres fills, Horacio l’exgendre, el personatge del
pare, mort prematurament, i el fantasma del “parent” que va
presidir la sala i les seves vides fins el moment que la mare, quan
va passar a ser el cap de família, el va fer desaparèixer; a partir
d’aquest moment, la jove vídua comença a prendre decisions,
sempre creient que fa allò que “més convé” als seus fills, amb
tics terribles que manifesten fílies i fòbies adreçades a cada un.
Hi ha un moment que
Andrea diu al seu germà:
“Tú que eres
filósofo y sabes tanto de la felicidad, debes saber que mi vida,
como otras vidas, más que vidas son muertes pálidas, solo eso”.
pàg. 94
Un anàlisi profund
i subtil d´intimitats que poden amagar personatges “quotidians”
gent que podem reconèixer al nostre entorn.
Una reflexió que
ens acompanyarà i que ens ajudarà a entendre un poc més el món
que ens envolta, una vegada més una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario