BLUES AMB DONES
Bartomeu Mestre Sureda
Pròleg Carne Vidal
195 pàg.
Quan ens assabentem de dades relatives a l´absència de dones als
manuals escolars i els reculls de dades en general, poques vegades,
potser per esgotament, li donem la transcendència que té, ho sabem,
ens indigna… fins i tot, podem arribar a pensar, per lo reiterada,
que és una qüestió que ens supera.
En Bartomeu Mestre, fa que ens aturem, ens ofereix la seva
investigació i ens duu a fugir de la cantarella, que de tant
repetida ha perdut força, de la seva mà ens endinsem en la tria que
ell ha fet per argumentar allò que vol denunciar.
Assistim de manera cronològica al fruit del seu treball, aquesta
vegada ja no és una “cantarella” aquesta vegada són paraules de
denúncia, carregades d´una força que ens transmet. Aquest llibre
ens duu al compromís amb altres lectures, hi tornarem… per
aprofundir en les biografies d´aquelles dones que ens ha donat a
conèixer.
Exemples rotunds de dones íntegres i fortes davant l'adversitat,
pensem en Ana Maria Martínez-Sagi, poetessa, professora, periodista,
esportista, corresponsal de guerra.
La cantant Lina Llubera, casada amb Prokofiev, va ocupar al llarg de
la seva vida tots els estaments socials, una dona culta que va saber
ser un membre de l'alta societat que l´envoltava i va tenir
capacitat per sobreviure a les miséries que la va condemnar
l'estalinisme, per renéixer i vetllar pel patrimoni musical de
Prokofiev, fins al punt que amb 89 anys, va ser la narradora d'una
posta en escena de Pere i el LLop.
La trista història de Pazzis Sureda (1907-1939) escultora, pintora,
poeta i dissenyadora, mare als 17 anys, víctima d'una violació, la
criatura li va ser arrabassada per la seva mare… una família
farcida de noms “il.lustres” del pare sabem a quins personatges
membres de “l´alta intel.lectualitat” convidava casa seva… Déu
n'hi dó.
Isabel II, dona d´excessos de la qual el Papa Pius XIX va arribar a
dir “¡E puttana, ma pia!. El Pare Claret era el seu confessor i
l'amant del seu marit.
Monique Serf (1930-1997) la cantant Barbara, autora de la lletra de
L´AIGLE NOIR de la que tantes versions em gaudit potser sense saber
el drama que la va dur a escriure aquelles paraules.
Molts em admirat l´obra d´Arístides Maillol, obviant qui va ser la
seva darrera model i musa
Dina Vierny (1919-209) LA DAMA ROJA, una dona que va arriscar la vida
protegint refugiats, moguda per ideals solidaris.
Ens duu a aprofundir en l´obra de Carme Riera i ho agraïm.
Dones anónimes, com la velleta que va acomiadar-se del seu marit al
gener del 39, ell va morir poc després i ella va viure sempre amb
l´enigma de quin havia sigut el seu final.
Diset reflexions, un llibre per tornar-hi, una lectura necessària
davant la qual no reaccionem amb l´esgotament i l´impotència que
sentim enfront la fredor de les dades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario