sábado, 12 de enero de 2019

llibre





LA BUENA VIDA
Jay McInerney
Traducció de Patricia Antón
429 pàg.
23,95 euros

Jay McInerney ens situa a la ciutat de New York al setembre del 2001. Potser s´han escrit altres novel.les que deixe n constància de la tragèdia, aquesta hem de dir que ha resistit el pas del temps, que ens ha dut a reflexionar sobre la “vida quotidiana” durant les setmanes i mesos després de la terrible experiència.
Corrine Calloway ha deixat la seva feina d´executiva a la borsa per atendre als seus fills, nascuts gràcies a les filigranes dels metges. Han fet possible l´embaràs d´una dona que havia perdut l'esperança per la vies convencionals, tenir fills com una necessitat vital, forçar-ho fins als límits…
Coneixem Luke, un mil.lionari gestor d´inversions. Les circumstàncies l´han fet coincidir amb Corrine com a voluntaris al sud de Manhattan, passen els vespres col.laborant amb els serveis de rescat.
L'autenticitat de les relacions entre policies, bombers i voluntaris, la generositat d'algunes persones. El cinisme i la falta d'escrúpols d'altres:

“Pues montar una organización humanitaria no es mala idea.”

Una idea d'algú que no coneixia el significat de l'adjectiu "humanitari” i que mai havia tingut un “pensament altruista”.
A través de Luke i la seva desestrucurada família coneixem el món del luxe, de la bellesa assolida a cop de talonari, de la incomunicació amb els fills, dels fàrmacs utilitzats per aconseguir pèrdues de pes o rendiments intel·lectuals, excèntrics que no són inofensius, encara que dignes de llàstima, víctimes de necessitats materials absurdes:

“Un montón de gente está haciendo lo de las tres casas…” pàg. 243

aquestes son paraules de Sasha, quan la seva filla, de 14 anys és a l'hospital víctima d´una sobredosi:

D´aquesta Sasha sabem:

“...Tenía los dientes apretados y una expresión afligida se manifestaba a través de la serena parálisis del botox.” pàg. 403

Arriben els rituals de Nadal, la tragèdia és present però el pes de la tradició és dominant, les bones intencions es dilueixen…
Una crónica impecable que no ha perdut vigència, un autor a tenir molt en compte a l´hora d´aprofundir en les peculiaritats d´una part de la població condemnada a ser víctimes dels seus excessos.
Una vegada més una recomanació sense reserves.


No hay comentarios:

Publicar un comentario