What do you want to do ?
New mail
domingo, 24 de marzo de 2024
sábado, 23 de marzo de 2024
llibre
What do you want to do ?
New mail
NO ROBARÀS
David Fernández
92 pàgs.
David
Fernández, (1974), "periodista de base i activista de barri i
de país", l'autor, ens porta a una reflexió, molt ben
documentada, entorn del setè dels Deu Manaments, relaciona el
robatori institucional amb la pobresa que el capitalisme assumeix,
dona xifres i ens remet a una llarga llista d'autors que reforcen
allò que ens exposa des de criteris que podrien semblar distants; a
la coberta els editors diuen:
"Entre l'activisme i la
filosofia franciscana, Fernández aborda la crisi de l'habitatge,
l'emergència climàtica i el robatori de temps i de salut mental al
qual ens sotmeten el capitalisme global i la tecnocràcia."
Dona
dades de pobresa i d'exclusió, cita intel·lectuals, des de St.
Agustí a Chesterton, de Simone Weil a Pere Casaldáliga, enumera
persones que des del compromís cristià i l'anonimat, lluiten contra
la desigualtat que provoca el capitalisme.
Un exemple pot ser el smartphone, del qual és quasi impossible evadir-se, ens converteix a tots en clients i ens dona possibilitats de connectar-nos amb el món, connectar-nos quasi bé sempre com a consumidors, en la majoria dels casos, des de la més absoluta falta de coneixements i de control.
Ens
volen donar la sensació de democràcia i transparència, és
fictici, cita a Chestertton:
"...un acord -un
contracte- en condicions desiguals no és un acord, és un xantatge
envilit i vil. És a dir, un robatori." pàg. 62
A totes les persones que segueixen els informatius els són familiars les sigles IBEX, però, en general, es desconeix el significat de ISES, que marquen els índex d'exclusió social.
Ens
remet a Josep Benet i Paco Candel i ens parla dels pensadors del
present actius i compromesos davant les desigualtats, S. Alba Rico,
Yayo Herrero, Silvia Federici, Marina Garcés...
Fa
suggeriments d'aquelles experiències literàries o de cinema a les
quals sempre cal tornar, la poesia de B. Brecht, les novel·les de
Calvino, o al cinema de John Ford, a la llista d'aquestes propostes
en podem afegir d'altres que ens venen a la memòria, literatura que
ens porta al compromís ètic.
En poques pàgines, David
Fernández posa al nostre abast les eines necessàries per aprofundir
en la reflexió, per no caure en la fal·làcia, per aturar-nos a
prendre consciència fugint del perill de la inèrcia.
La
nostra gratitud als editors per aquesta possibilitat de reflexió per
sobre de cap confessionalisme, ens ajuda a raonar apel·lant al
compromís individual i des de l'entorn que ens acull.
sábado, 16 de marzo de 2024
llibre
LA
DONA D'EN MARTIN GUERRE
Janet Lewis
Traducció Marta Pera
Cucurell
169 pàgs.
Janet Lewis, (1899-1998), LA DONA
D'EN MARTIN GUERRE, (1941)
"Però quan l'odi i
l'amor, alhora, han exhaurit l'ànima, el cos no sol durar gaire."
pàg. 169
França, 1539, a la regió del Llenguadoc, per
garantir la prosperitat de les famílies, Bertranade de Rols és
casada a l'edat d'onze anys, Martin Guerre, un poc més gran, serà
el seu marit, d'aquesta manera queda garantida la fortuna de la
poderosa dinastia dels Guerre. Després de la cerimònia del
casament, la Bertrande, va tornar amb la seva família, a catorze
anys va morir la seva mare i ella va anar a ocupar el lloc que li
corresponia a casa dels Guerre, per iniciar l'aprenentatge al costat
de la sogra, va rebre la formació necessària per arribar a
esdevenir la senyora capacitada per al govern de la casa, Martin
Guerre la mirava amb respecte, la quotidianitat omplia d'obligacions
la jove parella, però:
"... de mica en mica,
l'afecte de la Bertrande pel seu marit es va anar convertint en una
passió profunda i joiosa..." pàg. 38
El pare d'en
Martin exercia la seva autoritat amb una absoluta severitat, sobretot
respecte al seu fill, era un home admirat i temut, d'una corporeïtat
que l'ajudava a fer-se respectar, duia als que l'envoltaven a una
abnegada obediència, no faltaven els trets paternalistes, la jornada
acabava sempre amb les mateixes paraules adreçades a la família i
als servents: "La pregària, mainada."
En Martin
Guerre, cansat d'una rigidesa tan implacable, va abandonar la casa,
va marxar i no va tornar fins després de vuit anys, quan el pare ja
era mort i el cap de família era l'oncle Pierre, un home de tracte
molt més proper. Bertrande va rebre "el marit" i aquest va
ocupar el seu lloc. Els dubtes neguitejaven Bertrande, fins que es va
atrevir a dir que aquell no era el seu home. Ningú no li va fer
costat, semblava que havia perdut el cap, però ella va ser valenta i
segura, a la fi, el veritable Martin Guerre va arribar, mutilat i
greument malalt. L'impostor va ser jutjat, però la plenitud ja no va
ser possible a la pròspera casa dels Guerre, en Martin va trobar
aviat el seu final.
Janet Lewis, es va inspirar en un cas
real, famós en la història de la jurisprudència, coneixem també
la vida quotidiana d'una societat i el marc que els acull, una
recomanació del tot segura.
What do you want to do ?
New mail
Suscribirse a:
Entradas (Atom)