LA
TRADUCTORA DELS HAIKUS
Monika
Zgustova
275 pàgs.
Praga
durant l'ocupació alemanya, un moment de difícil supervivència per
la població. Coneixem Eliska, la mare de Jana, una actriu molt jove
que esdevé mare contra la seva voluntat, mai deixarà de manifestar
una profunda animadversió cap a la filla no desitjada, per contra,
el pare, l'advocat Frantiseck, serà algú que estimarà Jana, per
sobre de tot.
El
1945 arriba el règim comunista, els xecs no s'alliberaran fins al
1989. El 1958 Jana , disset anys, coneix Tomás, vint-i-quatre, en
Tomás pertany a una família de la vella aristocràcia, han deixat
les seves possessions i viuen a la ciutat envoltats de les
pertinences que han pogut salvar, en Tomás és arqueòleg interessat
per la cultura clàssica; la mare de Jana fa tots els possibles per
evitar que la relació de la seva filla i el jove prosperi; és capaç
d'esborrar amb aigua una postal que arriba a Jana de part de Tomás,
la mare se sentia prou jove per conquistar el promès de Jana;
malgrat tot, es casen, ho fan a l'església, no està expressament
prohibit, pero representa un risc, ell podria perdre la feina a la
universitat; assistim al final del pare de Jana, un advocat dissident
que viu amb la seva col·lega, un dia "patiran un accident, de
cotxe, mortal".
Jana,
ajuda al seu marit, transcriu llibres, això la porta a un
coneixement d'altres llengües; Jana és una dona psíquicament
inestable, ens parlen d'ingressos a clíniques, de tractaments amb
fàrmacs; malgrat tot, te cura de la casa i els fills. La diferència
dels orígens socials, entre els aristòcrates de la família d'en
Tomás i l'esbojarrada maldat de la mare de Jana, estan sempre
presents, per contra, no compta tant la trajectòria del pare l'advocat disident que els comunistes van eliminar.
El
1958, comencen les detencions i interrogatoris, Jana llegeix unes
declaracions d'Albert Camus, li demanen si sacrificaria la seva mare
per l'ideal, l'escriptor diu que sacrificaria l'ideal per la mare,
l'Akhmàtova també va posar la família per davant els ideals,
davant la idea de sacrificar els ideals per la família, aquesta possibilitat,
posa de manifest postures diferents del matrimoni, no arriben a viure aquesta situació, però en teoria, ell creu que s'ha de sacrificar la família
pels ideals.
A
Jana, la seva fragilitat, no li permet treballar fora de casa, ajuda
al marit i llegeix molt. Primer embaràs, molt desitjat, un cant a la
vida... Jana llegeix en veu alta la Metamorfosi d'Ovidi,
escolta Vivaldi, Händel, Schubert... sis mesos de feliç espera, el
setè mes, un naixement prematur, Milena, un ésser fràgil que
aconseguiran fer viure, neix el segon fill, entrega total de Jana a
la família i la col·laboració amb el marit, segueixen els
interrogatoris cada vegada més angoixants.
El
1982 Jana, comença classes de japonès, és una alumna brillant,
cada vegada es compromet més en el coneixement de la llengua i la
cultura, comença a traduir haikus, li arriben a publicar, els seus
llibres es converteixen en èxit de vendes, la gent a Praga fa cues
per adquirir queviures i per comprar els llibres traduïts per na Jana.
El
1989, per iniciativa de la mare, la família s'exilia als Estats Units,
surten del país, de vacances a l'Índia, d'allà aniran a Nova York,
Tomás ha rebut invitacions de diverses universitats, treballa molt,
recorren el país, la prosperitat és possible, els fills es formen,
Milena trobarà el seu lloc al món a Barcelona, les seves capacitats, la
porten al món editorial; Misa, arqueòleg, voltarà pel món
participant en diverses excavacions.
El
Nadal de 1989, mor la mare de Jana, una mort sospitosa, una mor que
allibera la família de Zora, la germana de Jana, d'un "corc"
que mai no va aturar de generar caos.
1995-2016,
vint anys sense els fills a casa, na Jana i en Tomás, un vespre
discuteixen, ella es tanca a la seva habitació i es nega a obrir-li
la porta, ell perd els nervis, li arriba a dir "ets una tirana", unes hores
després, Jana trobarà el cos sense vida del seu marit, mentre la
pantalla de l'ordinador mostra imatges de la guerra a Síria, imatges
de destrucció a la ciutat de Damasc.
Durant
el relat hem conegut el Dani, l'amic americà al qual Jana, va
explicant, cada vespre, la seva vida, són dues persones grans, la
companyia els fa un gran bé, en Dani li demana matrimoni, na Jana no
es decideix. Assistim al final d'en Dani, fa un mal casament, una
dona molt més jove que s'ha enlluernat amb la seva fortuna, ell, per iniciativa de la seva dona, s'exposa a intervencions quirúrgiques
innecessàries que li deterioren la salut de manera alarmant, fins a
veure's en una institució postrat a una cadira de rodes, esperant el
final.
Una
vegada més reiterem l'admiració a l'autora, som davant d'una gran
novel·la, hem assistit als fets que va viure una societat i hem
conegut una dona excepcional, una persona amb grans capacitats,
amagades darrere una fragilitat, la seva vida, va transcórrer en
un segon pla, respecte a la trajectòria del seu marit al qual feien
fort uns orígens aristocràtics dels quals se sentia dipositari, la
nostra Jana, estava al marge de tot això, no tenia lligams que li
donessin un lloc a la societat i si la nosa d'una mare que no la va
estimar mai i que sempre va atemptar contra la seva plenitud; per
sort el record d'un pare que la va estimar per sobre de tot i que,
malauradament, la va deixar molt aviat.
.jpg)