"Tots els contes" de Grace Paley

Tots els contes

Grace Paley

Traducció d’Emili Olcina

504 pàg.

21.90 €

Descobrir l’obra de Grace Paley (1922-2007) és un esdeveniment molt important a la vida d’un lector, hi tornarem infinites vegades, en compartirem els continguts, alguns relats tindran un lloc en la nostra antologia personal.

Grace Paley va ser activa en política; des de molt jove el seu sentit comú la va dur a prendre partit. En els darrers moments, el seu “darrer alè” es va posicionar contra la invasió de l’Iraq. La seva vida va ser acció, compromís. La seva escriptura fou única. La ciutat de Nova York dona veu a personatges que passaran a formar part de la nostra experiència.

Paley ens presenta dones que viuen en precarietat material, persones a les quals la vida ha eliminat les possibilitats de plenitud, personatges primitius, víctimes dels seus instints, nenes que tot just encetada l’adolescència ja frissen de cremar etapes.

“Una teoria és que té la culpa la violència de l’ambient: guerres, mentides, llars destrossades, tot allò que no té remei a la vida moderna” (pàg 29 - “Una dona jove i vella”).

“Duia una brusa… pensada per a núvies velles. Sempre escolto amb atenció els consells de la meva amiga Kitty, perquè ella ha comès un error darrere l’altre. La seva experiència no té preu” (pàg. 255 - “La fe dalt d’un arbre”).

Vides que “són cúmuls d’errors”; més aviat vides presentades sense embuts, sense un toc de maquillatge grotesc, sense el cinisme dels benpensants. En aquestes condicions suren millor els brots d’enginy, d’intel·ligència en estat pur, de capacitat de sobreviure sense dogmes ni tabús.

“...Només quatre eren putes, la resta no s’havien casat per principis o perquè les havia prenyat un desaprensiu.

...Som una mena de grup d’interès especial...Era la Janice, una dona política, conscient de l’estructura del poder i del poder mateix” (pàg. 298 - “L’àrea de jocs del nord-est”).

El dolor ens envaeix al relat “La noieta”.

“Una conversa amb el meu pare” ens presenta progenitors que fan propostes literàries en el darrer moment de la vida, amb el cap clar i una força que tot ho esmicola.

“Amor” personatges literaris humanitzats, crisis socials i polítiques, trepes sense escrúpols: “...un astre del cel microeconòmic seria el gran triomfador.”

Aquests són contes per “fer-los nostres”. A la coberta ens diuen que a Grace Paley li agradava definir la seva obra com a “històries sobre gent normal”.

Una edició del tot necessària; una vegada més, una recomanació sense reserves.

"Hozuki, la librería de Mitsuki" de Aki Shimazaki

Hozuki, la librería de Mitsuko

Aki Shimazaki

Traducció d’Íñigo Jáuregui

138 pàg.

16.50 €

En aquesta novel·la coneixem tres dones que són depositàries de secrets; uns formen part del passat i d’altres, els de la nostra protagonista Mitsuko, encara es mantenen, són secrets per sempre.

Es pot ser una llibretera que regenta un establiment de llibres de segona mà, especialitzats en filosofia i, alhora, cambrera unes hores cada divendres en un bar de copes per tal d’arribar a final de mes: S’ha de pagar un crèdit i fer front a la despesa de l’escola privada del fill, un infant que pateix una discapacitat -és sord i mut-. A la casa-llibreria on conviuen mare, fill, àvia i el gat Sòcrates s’hi viu la pau més veritable: El nen viu en plenitud, és molt estimat, fa moltes preguntes que la mare i l’àvia satisfan des de punts de vista molt diferents i respectats. En aquella casa hi regna l’amor en la seva millor versió.

Quan es dialoga amb un infant sord i mut, mai no es parla de més; les paraules són les justes i estan molt ben mesurades; els silencis de la mare i el fill són eloqüents i enriquidors, no els perd la xerrameca que tant de mal fa quan emetre paraules no representa cap esforç i moltes vegades surten per la boca sense passar per cap filtre necessari.

Presenciem l’Amor incondicional de la mare cap al seu fill adoptiu.

Es produeix en un moment de la novel·la una trobada entre les dues mares, la biològica i l’adoptiva, sempre amb els secrets com a protagonistes. La mare biològica diu:

…”Sí, Taro nació para vivir con usted”. (Pàg 125)

Trobem una conversa entre mare i fill moltes vegades repetida:

“...Tú naciste para salvarme la vida.

…Ya me lo has dicho, pero tú me tuviste porque yo quería ser tu hijo.

Entonces nos necesitamos el uno al otro”. (Pàg. 135)

Mitsuko és la nostra heroïna. No ha acabat els estudis bàsics, és reconeguda com a llibretera (va apendre d’un llibreter savi tot fent de treballadora). Ha estat prostituta i cada setmana es converteix durant unes hores en cambrera d’un bar de copes de luxe. Té sempre present l’home que va “estimar” i no és capaç d’enumerar els seus amants. Aquesta dona ens acompanya, ens fa més respectuosos amb els silencis, amb els secrets…

Una lectura que ens sorprèn. Pensàvem que teníem veritats però, després de conèixer Mitsuko, tot trontolla. Per això, i una vegada més, una recomanació sense reserves, una lectura molt important.

Córrer sense por

Giuseppe Catozzella

Traducció d’Anna Casassas

254 pàg.

16,50 €

Aquesta és una narració basada en fets reals: La nostra heroïna, na Samia, és una nina a qui coneixem a través de la seva germana Hodan, la qual va tenir l’oportunitat de compartir el seu dolor infinit amb Giuseppe Catozzella.

Samia, una nina que va néixer i créixer en temps de guerra, va viure la infantesa pels carrers de Mogadiscio. La seva fou una vida, malgrat tot, amb moments de plenitud. Des de molt petita na Samia té un somni; també té un amic i confident i té una família que sap estimar. Els records li fan renovar les forces; la seva oració va sempre adreçada als seus, del seu breu passat treu les forces per seguir.

Als vuit anys comença a entrenar pels carrers de Mogadiscio. El seu entrenador és el seu amic Alí, un nin molt especial que no va anar a escola però que, per poder ajudar na Samia als entrenaments, va aprendre a llegir tot allò relacionat amb l’atletisme que els podia ser necessari. Alí és una d’aquelles persones a qui les circumstàncies trenquen i esdevenen éssers a les ordres de tots els que tenen l’interès de perpetuar les guerres.

La nostra Samia té un objectiu: els Jocs Olímpics de Pequín 2008. Entrena tots els vespres, d’amagat. Quan surt de casa per anar a l’estadi ha d’anar amb burca. Les primeres sabates esportives les té poc abans de participar en les Olimpíades… Finalment hi participa i enlluerna el Món. Queda la darrera -també és la mes jove-, però és la gran promesa per als següents Jocs a Londres… Aquest nou objectiu la fa forta. Fuig de Somàlia perquè creu que trobarà l’estabilitat a Etiòpia. Té un entrenador que l’ajuda, però els Senyors de la Guerra no són partidaris de la felicitat i na Samia es converteix en una clandestina. La tramitació dels seus papers s’eternitza, el temps passa i els Jocs de Londres són cada dia més a prop. Ella, com tants que l’han precedit, emprèn el “viatge” cap a Europa. Les calamitats no tenen fi, però és forta i els seus la recolzen. Sempre aconsegueix els diners que enriqueixen els traficants i va “salvant obstacles”. Passen els mesos, falla la salut, però no la il·lusió: A la fi, tot per no arribar, com tants d’altres…

De Samia ens en queda el testimoni, un testimoni que no ens hauria de deixar indiferents. D’amor, de bondat, humor, bellesa… també de cinisme i d’hipocresia. Per què sempre guanyen els Senyors de la Guerra? Per què tanta impotència envers el Mal?

Aquesta història és una lliçó d’amor i de compromís; no podem quedar indiferents. Després d’aquesta lectura hauríem de ser més bones persones i més valents.

"Coses aparentment intranscendents i altres contes" de Pere Calders

Coses aparentment intranscendents i altres contes

Pere Calders

Il·lustracions d’Agustín Comotto

170 pàg

Nórdica

19,50 €

Aquest recull de contes, escrits entre 1955 i 1984, ens recorda que d’una manera periòdica s’ha de tornar als Mestres que amb la seva visió del món i les seves criatures ens transporten i ens donen llum. Els fets extraordinaris són descrits amb ironia i humor, sempre constitueixen situacions del tot versemblants de les quals esperem un desenllaç sorprenent.

Aquests són contes per ser llegits en veu alta, per ser representats. Recordem Antaviana-1978, l’obra de teatre basada en narracions de Calders i que ara, quan ens envolta de nou l’atmosfera de l’autor, tornem a tenir present: la dolçor, la màgia i la gran humanitat dels personatges ens reconcilien amb la vida.

És fàcil deixar-se copsar pels somnis que ens enlluernen o trasbalsen; entrem en el misteri amb un somriure de complicitat.

M’han seduït les narracions curtes que tanquen aquest recull. Tenim a les mans contes magistrals, perfectes en la seva brevetat.

L’il·lustrador Agustín Comotto ens parla de “...l’agilitat de la prosa i l’originalitat del seu text…”

El que es percep quan tornem a obrir el llibre i contemplem les il·lustracions és la complicitat absoluta entre les paraules i les imatges.

Tornar a Pere Calders ens fa constatar que és un autor a qui no podem deixar de tenir present i que s’ha d’oferir com un clàssic del tot imprescindible.

A la contraportada són reproduïdes unes paraules de Joan Brossa, que ens diu de Calders:

“... imaginatiu i ocurrent però, sobretot, una bella persona, cordial i senzilla”.

Ens quedem amb aquesta idea: l’autor que ens fa gaudir les seves històries és un Home Bo. Això ens fa sentir privilegiats de tenir aquest tresor a les mans. Ens costa triar un títol, no podem destacar-ne cap, tornem a la lectura de dalt a baix per retenir paraules i imatges, per poder-les evocar i compartir, per multiplicar la plenitud que hem experimentat.

Una vegada més, una recomanació sense reserves.

La noia que va sortir d’un quadre de Botticelli

Josep Mara Quintana

334 pàg.

19 €

Aquesta novel·la ens presenta moments històrics convulsos i esdeveniments socials de gran rellevància. Ens trobem a la Barcelona d’entre finals dels anys 20 i les acaballes de la Guerra Civil. Les circumstàncies dels nostres personatges ens donen a conèixer altres realitats, com són la ciutat de Maó durant el mateix període i alguns moments de la Guerra a Burgos.

L’idealisme i la desfeta: Cirus Homs, el metge Vilardell i Toni Canals són víctimes que representen l’horror, la injustícia i la impotència; la coherència dels seus ideals quan els coneixem i el caos i la brutalitat que les circumstàncies els fan viure. Els anys fan que cada vegada la reflexió sobre els fets que van viure els nostres sigui més serena, més objectiva. El dolor va prendre un protagonisme que es va dilatar en el temps, sense fi. Dècades més tard les persones morien sense haver recuperat la plenitud, eren vides trencades, dols que no es podien manifestar.

La nostra protagonista és una adolescent que té plans, que vol fugir de la comoditat de la vida burgesa, dels vestits, les festes i els viatges… Tot està molt bé, però ella tria una altra cosa, vol estudiar medicina, vol compartir i fer més lleu el dolor dels altres. No arriba a assolir els seu objectiu però, tot i així, serà infermera a la presó de dones del carrer Reina Amèlia de Barcelona ,a on es una interna més, també a l’Hospital de Burgos durant la Guerra. Un dolor intens i amagat a l’adolescència la priva de la plenitud; aquest dolor es va renovant amb nous drames que protagonitzen la seva vida.

En aquestes pàgines trobem tant els fets històrics que figuren a les hemeroteques com la vida de les persones, les tragèdies individuals, les individualitats perfectament dibuixades. Tots els personatges tenen una força i una coherència que faran que ens acompanyin de manera indefinida en el temps, que reforcin la nostra experiència del dolor que van patir les generacions que ens van precedir.

Quan tanquem el llibre, pensem en les dues supervivents: na Paola Torelli i na Maria Vilardell. Les imaginem fins al final dels seus dies com a dones enigmàtiques, sàvies i carregades de bondat, dones que han aprofitat les possibilitats que la vida els ha donat per fugir “del lloc dels fets”, per trobar una pau i una ben merescuda harmonia però, com tants que hem conegut, amb la càrrega dels secrets, dels records mai compartits, dels silencis carregats de dolor.

Una novel·la molt important, una recomanació sense reserves.