llibre

 

 

 

 

LA VIDA DEL LLIBRETER A.J. FIKRY

Gabrielle Zevin

Traducció Octavi Gil Pujol

271 pàgs.

Els llibres prenen protagonisme, moments de soledat, quan ens hi aferrem com a taulons per sobreviure, quan intensifiquem la nostra relació amb autors o personatges per poder continuar alenant, en una situació límit, també els convoquem per compartir moments de plenitud. Som davant una novel·la amb personatges ben dibuixats, amb històries del tot coherents, vida quotidiana, sense grans esdeveniments... coneixem un llibreter i una comercial que visita les llibreries per oferir novetats editorials, cap dels dos fa la seva feina de manera superficial, no l'entenen com una fatalitat que els ha tocat viure, saben aprofitar l'oportunitat que la vida els ha donat, s'estimen els llibres i la seva actitud fa que visquin en un permanent estat d'enlluernament.

El llibreter s'explica la vida a partir del que ha llegit, el seu entusiasme genera lectors. Coneixem dos tipus d'autors, el que viu de la seva imatge, va escriure un llibre que va tenir un èxit relatiu, mai cap altre encert, però "és escriptor" i aquella altra autora que va escriure una novel·la, la va publicar amb nom d'home i va cercar un personatge peculiar, un mal actor, perquè fes el paper d'autor.

Hi ha una nena abandonada, que arriba a la llibreria, el llibreter se'n farà càrrec, quan ha de justificar davant l'administració la seva capacitat per tenir cura d'una criatura, el llibreter, que va deixar un doctorat en literatura americana per dedicar-se, amb la seva companya, a vendre llibres, havia aprofundit en l'obra de Poe, per tant, respondrà:

"La meva especialitat era E. A. Poe. "La caiguda de la casa Usher" és una introducció acceptable de tot el que no s'ha de fer amb els nens." pàg. 77

Aquesta lectura es converteix en una conversa farcida de cites i recomanacions; a través del personatge d'un policia coneixem un jove, del qual han d'esbrinar el motiu l'absentisme a l'institut, l'enxampen a la biblioteca llegeix La broma infinita, a casa no pot llegir, ha de tenir cura de cinc germans, a l'institut els companys se'n fotrien, el llibre demana molta concentració:

"A l'insti no tinc res a fer, jo. Però en aquest llibre ho tinc tot". pàg. 237

El llibreter deixarà anar una sentència a la seva filla:

"Maya, és veritat que les novel·les tenen el seu encant, però la forma creativa més elegant de l'univers de la prosa és el conte. Domina el conte i dominaràs el món." pàg. 256

Tanquem el llibre amb un estat d'ànim exultant, el mateix que experimentem després d'una conversa on els llibres han pres protagonisme.