LLIBRE

 

 

MIL COSAS

Juan Tallón

149 pàgs.

Juan Tallón, (1975), Mil cosas, (2025)

“Todo está pensado para que la experiencia de la lectura no esté completa hasta que no se acaba la novela. Solo entonces te haces una idea del espanto que hay en las vidas normales cuando se someten a la existencia alienante en la que todos estamos instalados”, Juan Tallón

Som testimonis d'un moment de vida quotidiana, acompanyem a una parella, Travis i Anne, tenen un fill de pocs mesos, Ivan, tot comença la vigilia del darrer dia de feina abans de les vacances; és ple estiu amb unes temperatures extremes, un ritme molt accelerat, tenim la sensació que Travis fa tard a tot, a la farmàcia on pretén comprar bolquers per al seu fill, no tenen l'amabilitat d'atendre'l, ell no ho entén, els hi prega en va; ha de córrer al supermercat, no podrà comprar la marca que empren sempre, ha de fer una compra ràpida pel sopar del vespre; tot el temps té present com serà la jornada de l'endemà, el dia de tancament a la revista on és el subdirector, pateix una gran pressió, té una terrible sensació d'inestabilitat.

Travis es posa una camisa impecable, aquell dia tindrà un dinar amb els seus superiors, es taca la camisa abans de sortir de casa:

"Una mancha en la ropa puede dar muchísimo miedo. No quiere entrar a discutir si da más miedo la muerte, o las enfermedades, o un elefante suelto por las calles de la ciudad, o un avión o el fascismo. Has muchos miedos i el miedo a la mancha existe." pàg.56

Anne, forma part d'un equip d'atenció al client, ha tingut un afer delicat amb un company, un cas claríssim d'assetjament, té una explicació amb la seva cap, res és fàcil; els han estafat, utilitzant la targeta de crèdit... no se senten recolzats pels magatzems on s'ha fet la compra ni per el banc que ha fet el pagament.

El lector no sap cap a on el condueix l'acció, una acció trepidant en la qual reflexionem, sobre relacions laborals, sobre inestabilitat professional, sobre l'esclavitud a què ens ha portat el telèfon mòbil; sobre el que representa la llibertat de les vacances, dies en els quals no tenim el temps compromès per unes feines que hem de fer a ritme de vertigen i amb por, la relació amb els caps Anne, ens dirà referint-se a la seva superior:

"Esa amabilidad de trámite..." pàg. 121

El llibre conté infinitat d'incitacions a la lectura, Lobo Antunes, Julian Barnes, Eloy Tizón, Graham Swift...

I conté un desenllaç dramàtic, terrible, ens sobta, tot i que drames com el que tanca el llibre poden ser notícies als mitjans.

Una reflexió sobre la sobirania del treball, sempre precari, a les nostres vides, el treball on la por, pren protagonisme, tot és inestable, tots els llocs de la jerarquia trontollen, tothom és víctima d'una inquietud que en un moment o altre el pot portar a defallir, o a cometre errors fatals.