llibre

 

 

 

EL DIABLO

Marina Tsvietáieva

Traducció Selma Ancira

67 pàgs.

Marina Tsvietàieva, (1892-1941) El diablo, (1935)

"De ti, que eres el mal, la sociedad no ha hecho mal uso."

Marina Tsevietàieva, des del seu exili a França rememora la infància, en aquesta mateixa col·lecció i de la mà de la traductora Selma Ancira, ens ha arribat Mi Pushkin, Mi madre y la música i Mi padre y su museo, ara ens acosta al món més íntim, els somnis, l'immaterial; a l'habitació de la germana gran, Valeria, el lloc dels llibres prohibits, allà sempre es trobarà amb la presència del diable, una experiència que no pot compartir, tampoc les lectures:

"En la habitación de Valeria, antes de cumplir los siete años, a escondidas, a trompicones, con el ojo y la oreja atentos a mamá. leí Eugene Onieguin, Mazeppa, Ondina, La dama campesina, Los gitanos - y la primera novela de mi vida Anaïs.En su habitación estaba el amor , vivía - el amor,-..."

A casa, invocaven el diable, quan perdien qualsevol cosa: "Diablo-diablo, juega y luego entrega" i allò que s'havia perdut apareixia, l'anell de la mare, les ulleres del pare...:

"Una sola cosa jamás me devolvió el diablo - a mi misma."

La confessió a l'església serveix de poc,

"Durante la confesión yo debo ser como todos"

"Ahí está el asunto, en que no me arrepiento de nada. En que son - ¡mis tinieblas congénitas!

Ens dirà que amb sacerdots i acadèmics, mai s'hi va entendre, ells amb la seva pompa no li feien sentir gens de respecte, Déu per a la nena de set anys representava la por, Déu l'imposat, el diable apareixia; les converses amb la mare eren un monòleg al qual la nena assistia des de la seva soledat.

Els poders executen en nom de Déu:

"De ti, que eres el mal, la sociedad no ha hecho mal uso."

Una lectura complexa, des de l'exili a quaranta-tres anys, vivint dificultats extremes, ens acosta a la nena que no ha deixat de viure dins seu, quedem atrapats, som davant d'un relat que ens ha captivat i al qual tornarem.