llibre

 

 

AIXÒ NO ÉS CAP CONTE

i altres narracions

Denis Diderot

Traducció David Cuscó

143 pàgs.

Denis Diderot, (1713-1784), Això no és cap conte, (1768-1773)

A la coberta els editors ens diuen que l'autor proposa problemes ètics, que qüestionen convencionalismes morals i absolutisme ideològic del s. XVIII, durant la nostra lectura ens fascina la vigència, tenim la sensació que les situacions que ens presenten són totalment actuals, apel·len a particularitats dels humans que no es veuen afectades per l'evolució de la societat; la primera narració Madame de La Carlière, coneixem a Desroches:

"És una de les víctimes més desgraciades dels capricis del destí i dels judicis inconsiderats dels homes." pàg. 17

La mística Madame de La Carliere, deixa ben clar que la més petita ombra d'infidelitat la matarà "Em tancaré amb el meu dolor i em moriré" i sense prou justificació i sense prioritzar la salut i la vida del fill acompleix el seu propòsit de traspassar, deixant clar que la seva decisió és causada per l'acció del pare del seu fill; assistim als comentaris de la societat que relativitzen el que per a ella és infidelitat, Desroches ha d'acceptar "la culpa", La Carliere, una dona obsessionada, intransigent.

Assistim a la conversa d'un pare amb els seus fills, al pare ens el presenten com un home pietós, assenyat i rigorós, a les seves velleses, acompanyat d'un fill mossèn, un filòsof i una filla els explica un episodi de la seva vida que sempre l'ha acompanyat, va tenir a la seva mà la possibilitat de decidir el destí d'una herència, a la conversa se sumen un geòmetra, un barreter i un prior, podem observar la postura dels partidaris de la raó, la doble moral de l'església, el sentit comú del comerciant honrat, malauradament la inèrcia té una gran força, el paré un home assenyat, dirà al fill:

"Fill meu, fill meu, el coixí de la raó és còmode; però trobo que el cap encara em reposa més bé en el coixí de la religió i de les lleis; i no accepto cap rèplica en aquest sentit, perquè vull dormir." pàg 65

Això no és cap conte; fa referència a una reunió social:

"En comptes d'escoltar i callar, tothom xerra de coses que ignora, i ens avorrim els uns als altres per vanitat estúpida o per cortesia." pàg. 76

Coneixem al dissortat Tanié i la pèrfida Madame Reymer, ens han mostrat la bondat sense límits i la capacitat infinita d'ignorar els altres posant per davant sempre el benefici i gaudi propis. Un altre exemple de passions desafortunades la que protagonitza Mademoiselle de la Chaux, filòloga i traductora, i el personatge inclassificable de Gardiel, un tipus aprofitat i cínic, un parásit que s'ha aprofitat, fins a aniquilar-la, del saber de la dona que l'estimava i l'abandona i segueix la seva vida gaudint dels privilegis que el treball i l'intel·ligència d'ella li van proporcionar, ella no resistirà tant de dolor, no seguirà la seva carrera, tot i ser reconeguda, tria una renùncia total.

Mistificació; coneixem un xarlatà, un bergant amb habilitats per representar un paper, una dona crèdula, amb poca capacitat per deixar-se dur per la raó. Assistim al final del fals metge, té astúcia per triar el moment de desaparèixer.

Els dos amics de Bourbonne; dos infants que la vida uneix al moment de néixer, fills de dues germanes, arriben al món a l'hora, una de les dones perd la vida i l'altra tindrà cura dels dos infants que estimarà i tractarà com a propis; creixen junts, viuen peripècies infinites, la precarietat material és sempre present, l'autor conclou la narració amb la sgüent reflexió:

"... en general, les amistats més sinceres i sòlides només poden existir entre persones que no tenen res. En aquest cas un home és tota la fortuna del seu amic, i el seu amic és tota la seva...

...la desgràcia estreny els llaços de l'amistat..." pàg. 138

Diderot ha estat present, ens ha dut al s. XVIII, el moment de la lluita per la raó, el moment de condemnar fanatismes i dogmes, combatre la inèrcia, res no ha perdut vigència.

La gratitud més sincera als editors i al traductor, és una d'aquelles lectures en què els grans encerts ens fan aturar; han posat a les nostres mans unes reflexions que compartirem i rellegirem, ens ajuden a esbrinar fets del nostre present.