llibre

 

 

 

DETRÁS DEL CIELO

Manuel Rivas

210 pàgs.

"Ella cada vez más lejos, una niña que se iba haciendo mujer, mientras yo me volvía cada vez más huraño, un gradulón hecho de miedo y fuerza." pàg. 197

Dombolan, el nostre narrador, per ell coneixerem a El Otro, aquell que va marxar fora de temps a l'Argentina, que venia enciclopèdies, que al final de la seva vida no arribava al pes d'un volum de les enciclopèdies que venia:

"Eso es mucho -decia él-. Son dos quilos y medio".

"Pues lo que un bicho de esos que tienen dentro".

"Ah, ese es magnífico! La Lepisma saccherina. vulgo, pecicitos de plata. El único ser que se alimenta de palabras".

"¡Él y tú!, decía Maimai mientras le servia una taza de caldo.

Dombolan ens dirà del seu pare:

"Si pusieran a la humanidad en fila, no iba a ir de último ni de penúltimo."

Ens van presentant els homes que preparen una batuda, un dia de caça on tenen previst matar un gran senglar al qual ja es coneix "el Solitario".

Estanis, algú que val més tenir com amic, el pare de Dombolan sentenciava, que hi ha personatges als quals cal imaginar-se'ls com a enemics, Estanis n'és un; el seu pare era sord i treballava a l'escorxador, la sang regalimava per tot i ell anava per feina indiferent als brams de les bèsties. Ell havia progressat, treballava a la capital, oficial de notaria, un tipus frustrat, Chelo, la germana de Dombolan, no havia caigut a la seva xarxa quan li va anar darrere, un home de virilitat malalta, un d'aquells que paga per maltractar les dones.

Muriel, el metge de moda, especialista en estètica.

Meco, el taxista.

Duroc, tot ho converteix en diners, fa de la finca de la família de Dombo una granja de cans "chihuahua", que la gent compra al preu d'una vaca; al mateix espai es construeix un prostíbul, on són explotades dones sense papers, aquestes dones viuen en caus com aquell i a pisos-gàbia de qualsevol indret. Duroc anirà a la presó, per tràfic de persones, és alliberat, prescindint de les lleis, va pagar més qui el volia fora, que qui pretenia que quedes a l'ombra.

Amadeo, un encofrador reconvertit a especulador.

Bruno el policia corrupte, assistim al seu final.

El Piloto, Daniel, aquell infant que va créixer a la ria, que va pilotar una motora i sent un nen va començar a formar part de l'engranatge del narcotràfic, és un tipus pacífic, el seu passat no l'ha trencat, és capità d'embarcacions de luxe, ell porta el vaixell allà on diuen els propietaris, que viatjaran en avió; malauradament, Daniel sap més del que convé i serà víctima d'un "accident de caça", en cada batuda pot passar que un tret mati un home, una decisió d'Estanis.

Mundi, l'avi que viu tot sol al petit llogaret, no va trobar sentit a viure en un pis, sortia al carrer i estava envoltat de veïns de la terra que havia deixat, per això me'n torno, no està sol, cada vespre parla amb el net, aquest és metge en un vaixell que recull migrants pel Mediterrani.

Les dones, que no han de representar cap paper, que no són víctimes de immobilitats ancestrals, surten més ben parades, la mare de Dombolan i Chelo, Chelo, Silvia, la comare, Mirta i India, mare i filla, víctimes de violació, Mirta ha deixat un marit que era dels que "volien anar a primera al Titánic", Stella, la policia Luces de Emergencia, Dunia, la nena Abril, elles des de l'anonimat, són les supervivents, dones que han sabut evitar les inèrcies, inèrcies que han destruit molts homes.

Abans de començar la lectura, tenim una cita de Paco Ignacio Taibo II:

"...una buena novela negra investiga algo más que quién mato...

...investiga a la sociedad en la que los hechos se producen.

Aquest és l'anàlisi que ens presenta Rivas, a partir de l'anècdota d'anar a matar el senglar, "l'animal perillós", coneixem uns personatges i un entorn, coneixem uns perfils i unes idiosincràsies, el tarannà d'un poble, que esdevé universal i ens ajuda a entendre el món.

Una vegada més Rivas ens ha ofert una reflexió necessària, la nostra més sincera gratitud.