LLIBRE

 

 

TRADUCIR A TOLSTÓI.

Viaje emocional a Yásnaia Poliana

Joaquín Fernández-Valdés

193 pàgs.

"Ser traductor es observar el mundo con infinita curiosidad." pàg. 133

Coneixem l'infant que va llegir El señor de los pepinos, una versió tolstoiana del conte de la lletera, va quedar fascinant pel nom de l'autor León, aixó li va quedar gravat, un home pot dur el nom de l'animal?

La música el va acostar a la cultura russa, cita a Pastenak "El oído es un órgano del alma" i ell ens fa la següent reflexió:

"...para traducir es necesario afinar mucho el oído y sintonizarlo con el alma."

Va estudiar la carrera de piano, va triar Filosofia Eslava a la Universitat de Barcelona, té un record de gratitud cap als seus professors, cita a Ricard San Vicente i Helena Vidal, ens parla de la professora amb la qual va mantenir l'assistència d'una trobada setmanal durant deu anys, Anna Nokoláievna; la primera estada a Russia, on va confirmar la seva passió per la cultura que feia anys que ocupava el centre de la seva vida; la primera visita a Yásnaia Poliana; la primera lectura en espanyol, mentre vivia a Moscou, de Guerra y Paz; la coneixença amb Selma Ancira i l'assistència, durant vuit anys, a les jornades internacionals que aquesta traductora organitzava per traductors de Tolstoi; l'emoció de transitar l'espai que havia habitat l'autor i la seva família; els paral·lelismes entre la biografia de Tolstoi i les famílies que ens dona a conèixer en Guerra i Pau.

Hi ha un moment que ens emociona de manera especial, a la casa de Tolstoi hi ha un piano, la família executava i cantava, l'escriptor va escriure una partitura El vals, Joaquín Fernández va ser convidat a interpretar aquella música i acompanyat d'una cantant, van reproduir cançons populars, sons que aquella sala coneixia interpretats, moltes vegades, pels membres de la família de l'escriptor. Pel traductor, es tracta d'un episodi del tot transcendent, tot sol es pren un temps per recórrer les habitacions, els mobles, les pintures, els escriptoris... s'asseu al piano, vol retre homenatge a una peça que considera que va ser la que el va dur, quan era un infant, a estudiar música Cançó i dansa número 6 de Frederic Mompou, després interpretarà Chopin Preludi número 15, tria Chopin perquè era un músic estimat de Tolstoi, després d'aquest moment d'intimitat, comencen a arribar els col·legues, interpretarà el Vals i amb una sintonia perfecta amb la cantant les cançons populars que la família de Tolstoi cantava a les seves vetlades.

Arribem al gran compromís, l'encàrrec de traduir Guerra y Paz, un repte, un parèntesi a la vida d'un traductor, té prestigi, coneix Tolstoi, ha traduït els assaigs El reino de Dios está en vosotros, El primer peldaño, ha traduït Turgueniev i d'altres, les seves traduccions han rebut distincions importants, molt conscient del compromís que pren dona el sí al seu editor; i comença el període marcat per la fusió que viurà amb l'autor, la història, els personatges, fascinat i rigorós, metòdic amb els horaris, s'impregnarà durant hores de l'audiollibre, estudiarà els mapes, les batalles, la història, els llenguatges específics, les variacions de l'ús de la llengua dels diferents estaments socials, les particularitats de la parla de Denísov, el personatge que no sap pronunciar la erra, fa el so de la lletra ge, se'n surt, no cau en la befa, el lector primer se sorprèn i després llegeix amb normalitat, com ho fariem amb un interlocutor real.

Ens parla de diferents traduccions, de la necessitat que cada època enriqueixi el seu patrimoni cultural amb noves versions dels clàssics.

Hem conegut un traductor, que entén la seva tasca com una forma de vida, que la transmet als seus alumnes amb rigor i mètode. Els lectors hem d'expressar la nostra profunda gratitud, sentim el privilegi d'haver conegut l'infant que de manera inconscient es va situar en un camí que no abandonaria, aquell infant va esdevenir un adolescent i un jove que van viure donant a cada acte tota la transcendència, va llegir El arte del piano de Neuhaus:

"Un artista debe poseer tres qualidades: sinceridad, sinceridad y sinceridad."

Potser, aquesta és també l'única manera de traduir i de viure honestament que Joaquin Fernández ha triat.