LES
REGLES DEL MIKADO
Erri De Luca
Traducció Albert Pejó
139
pàgs.
Som a Itàlia, coneixem dos personatges, no ens
diran els noms, ella és gitana, té quinze anys quan comença el
relat; d'ell ens diuen que és rellotger, a la primera conversa ell
li demana a quina edat es comença a ser vell:
"Als
trenta.
Doncs així fa més de trenta anys que soc vell."
Ell
acampa sol a la frontera amb Eslovènia. Ella fuig de la família,
fuig per evitar un casament:
"Vaig triar no casar-me.
La resta no l'he triat jo, l'afronto. El món és molt gran, i ja
trobaré algun lloc."
Ella no sap llegir ni escriure,
sap tocar l'acordió, cantar, ensinistrar animals i llegir les línies
de la mà, també sap deduir les intencions de les persones observant
els ulls i pot escoltar el que es parla a distància...
Per
a ell, conèixer cada peça d'un rellotge l'ajuda a entendre el món,
com un mecanisme de gran precisió en el qual ell ocupa el seu lloc,
pel que fa a les regles del joc amb els petits bastons, donen
transcendència a cada acte:
"... para atenció als
més mínims moviments, actuar amb intenció, sense
automatisme."
Quan s'acomiaden, ella s'ha tallat els
cabells, treballarà ajudant a un pescador, aprendrà a viure al mar,
a pescar i a cercar coral, també a llegir i escriure; tota sola,
comença comprant un abecedari, després un llibre la portarà a
l'altre.
Ell li diu que ha creat una fundació per ajudar
a trobar l'estabilitat a les persones que no tenen res, no és fer
caritat és posar els mitjans perquè puguin trobar el seu lloc al
món amb un màxim de llibertat, li diu que va fer fortuna a Suïssa,
venent rellotges d'alta gamma.
Quan s'acomiaden, ell li
demana que li escrigui, sap que hi han coses més fàcils de dir per
carta, passen els anys, a través de les cartes i del quadern d'ell
sabrem el passat del rellotger i el present de la gitana.
De
sobte, irromp l'acció i ens situem a la segona meitat del s. XX, a
Suïssa:
"El món de la postguerra era un ferment de
lluites armades d'alliberament de les potències colonials. I Suïssa
era el centre de tots els finançaments"
El rellotger
que hem conegut és una peça més a l'engranatge de l'espionatge
internacional, pren partit, parla rus, i té un ideari amb el qual es
conseqüent, a través de les relacions que estableix amb els seus
clients a les rellotgeries, farà la seva feina de rebre informació
fonamental durant el període de la Guerra Freda, el 1989 amb la
caiguda del Mur de Berlín, canviarà el seu destí, li atribuiran
altres funcions, sempre amb la humilitat de ser una peça de
l'engranatge, i sense deixar de tenir presents les regles del mikado,
la vida el portarà a ser reclutador, als passos fronterers:
"Els
homes i dones que emprenen aquells viatges contra obstacles i perills
superen la selecció natural de les condicions més severes. A canvi
de suport, d'ajuda, estan disposats a oferir-se a una altra mena de
risc." pàgs. 119
Quan va conèixer la noia de quinze
anys, era la persona ideal per reclutar, no ho va voler, va gosar
oposar-se, va viure el risc de poder ser eliminat, però va triar per
a ella la llibertat; més tard, a ella, les circumstàncies la van
portar a l'acció, va ser reclutada, va actuar amb eficiència, les
seves capacitats extraordinaries, al seu peculiar procés
d'aprenentatge a la vida, per sobre de tot, va estar sempre present,
el rellotger, la persona que la va acollir en un moment crucial.
Som
davant d'una lloança a l'amistat, una reflexió entorn un passat
proper, sobre l'absurd de les guerres:
"La guerra: té
lloc per aquest motiu i per aquest altre. Però després, quan la
tens a sobre i al teu voltant hi ha destrucció, camps de
concentració, fosses comunes i deportació, no hi ha cap perquè que
s'aguanti ni que sigui capaç de justificar-ho. " pàg. 120
Un
cop més la nostra gratitud a l'autor, comença amb to de faula, la
natura sempre present, l'amistat, el respecte, la força de la
paraula, les conseqüencies de les accions... per acostar-nos, en
molt poques planes, a una realitat que avui sembla molt llunyana,
l'espionatge durant la segona meitat de s. XX. Una recomanació del
tot segura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario