CONTES
ESCOLLITS
Anton Txékhov
Tria i pròleg Vicenç Pagès
Jordà
Traducció Xènia Dyakonova
403 pàgs.
Anton
Txékhov, (1860-1904)
Vicenç Pagès Jordà (1963-2022)
agraïm la tria i el pròleg, perfectament documentat; pel que fa a
la traducció, som davant d'aquelles lectures en les quals les
decisions de la traductora, ens fan aturar, davant la perfecció de
l'expressió que ens arriba, pensem que Xènia Dyakonova, ha estat
sempre encertada.
L'ordre cronològic, ens ajuda sempre
ens han parlat dels primers contes, menys coneguts:
"En
definitiva, entre el noi atent a la censura que firma amb pseudònim
contes que serviran per alimentar la família i l'home malalt però
literàriament lliure..." Del pròleg, pàg. 15
Sabem
que hi tornarem moltes vegades, en la present lectura podem comprovar
fins a quin punt l'experiència de la primera impressió que vàrem
percebre té un lloc a la nostra memòria, a ENEMICS,
l'atmosfera de la casa del metge Kirilov, els silencis, els
desplaçaments a la nit...; a LA CORISTA,
l'enfrontament de les dues dones, la dona llegítima que es permet
perdre el respecte a aquella davant la qual es considera superior; LA
NOVA DATXA com la inèrcia porta a menysprear el progrés i el bé
comú, "Quina mena de boira havia ocultat als seus ulls el més
important..." com es pot arribar a perpetuar una forma de vida
que no té en compte la dignitat de les persones?, són perplexitats
que formen part de la nostra realitat, els clàssics ens ajuden a
sobreviure, il·luminen el nostre present, és per això que no podem
deixar de tornar a Txekhov.
Quan a les biografies ens
parlen dels primers contes d'humor ens sorprenem, són menys
coneguts, ara hem viscut l'experiència, Txekhov ens ha divertit.
Va
viure quaranta-quatre anys, va fer de metge, treballava sense
descans; com a escriptor podem comprovar fins a quin punt va ser
prolífic, contes i teatre que expressen una manera diferent i
magistral de dir, una experiència del tot transcendent a la vida del
lector i l'espectador, no podem deixar de manifestar, una vegada més,
el nostre reconeixement.
Ens diuen al pròleg:
"En
tot cas, respectava massa al lector per molestar-lo amb
missatges."
La lectura ens ha portat a tornar a
l'obra de Natalia Ginzburg "Antón Chéjov" i a la
magistral pel·lícula Vania en la calle 42 de Louis Malle.
Una recomanació del tot segura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario