rellegir 232

 

What do you want to do ?

New mail

llibre

 

 

 

 

LES REGLES DEL MIKADO
Erri De Luca
Traducció Albert Pejó
139 pàgs.

Som a Itàlia, coneixem dos personatges, no ens diran els noms, ella és gitana, té quinze anys quan comença el relat; d'ell ens diuen que és rellotger, a la primera conversa ell li demana a quina edat es comença a ser vell:

"Als trenta.
Doncs així fa més de trenta anys que soc vell."

Ell acampa sol a la frontera amb Eslovènia. Ella fuig de la família, fuig per evitar un casament:

"Vaig triar no casar-me. La resta no l'he triat jo, l'afronto. El món és molt gran, i ja trobaré algun lloc."

Ella no sap llegir ni escriure, sap tocar l'acordió, cantar, ensinistrar animals i llegir les línies de la mà, també sap deduir les intencions de les persones observant els ulls i pot escoltar el que es parla a distància...

Per a ell, conèixer cada peça d'un rellotge l'ajuda a entendre el món, com un mecanisme de gran precisió en el qual ell ocupa el seu lloc, pel que fa a les regles del joc amb els petits bastons, donen transcendència a cada acte:

"... para atenció als més mínims moviments, actuar amb intenció, sense automatisme."

Quan s'acomiaden, ella s'ha tallat els cabells, treballarà ajudant a un pescador, aprendrà a viure al mar, a pescar i a cercar coral, també a llegir i escriure; tota sola, comença comprant un abecedari, després un llibre la portarà a l'altre.

Ell li diu que ha creat una fundació per ajudar a trobar l'estabilitat a les persones que no tenen res, no és fer caritat és posar els mitjans perquè puguin trobar el seu lloc al món amb un màxim de llibertat, li diu que va fer fortuna a Suïssa, venent rellotges d'alta gamma.

Quan s'acomiaden, ell li demana que li escrigui, sap que hi han coses més fàcils de dir per carta, passen els anys, a través de les cartes i del quadern d'ell sabrem el passat del rellotger i el present de la gitana.

De sobte, irromp l'acció i ens situem a la segona meitat del s. XX, a Suïssa:

"El món de la postguerra era un ferment de lluites armades d'alliberament de les potències colonials. I Suïssa era el centre de tots els finançaments"

El rellotger que hem conegut és una peça més a l'engranatge de l'espionatge internacional, pren partit, parla rus, i té un ideari amb el qual es conseqüent, a través de les relacions que estableix amb els seus clients a les rellotgeries, farà la seva feina de rebre informació fonamental durant el període de la Guerra Freda, el 1989 amb la caiguda del Mur de Berlín, canviarà el seu destí, li atribuiran altres funcions, sempre amb la humilitat de ser una peça de l'engranatge, i sense deixar de tenir presents les regles del mikado, la vida el portarà a ser reclutador, als passos fronterers:

"Els homes i dones que emprenen aquells viatges contra obstacles i perills superen la selecció natural de les condicions més severes. A canvi de suport, d'ajuda, estan disposats a oferir-se a una altra mena de risc." pàgs. 119

Quan va conèixer la noia de quinze anys, era la persona ideal per reclutar, no ho va voler, va gosar oposar-se, va viure el risc de poder ser eliminat, però va triar per a ella la llibertat; més tard, a ella, les circumstàncies la van portar a l'acció, va ser reclutada, va actuar amb eficiència, les seves capacitats extraordinaries, al seu peculiar procés d'aprenentatge a la vida, per sobre de tot, va estar sempre present, el rellotger, la persona que la va acollir en un moment crucial.

Som davant d'una lloança a l'amistat, una reflexió entorn un passat proper, sobre l'absurd de les guerres:

"La guerra: té lloc per aquest motiu i per aquest altre. Però després, quan la tens a sobre i al teu voltant hi ha destrucció, camps de concentració, fosses comunes i deportació, no hi ha cap perquè que s'aguanti ni que sigui capaç de justificar-ho. " pàg. 120

Un cop més la nostra gratitud a l'autor, comença amb to de faula, la natura sempre present, l'amistat, el respecte, la força de la paraula, les conseqüencies de les accions... per acostar-nos, en molt poques planes, a una realitat que avui sembla molt llunyana, l'espionatge durant la segona meitat de s. XX. Una recomanació del tot segura.

What do you want to do ?

New mail

rellegir 231

 

What do you want to do ?

New mail

llibre

                                        

CONTES ESCOLLITS
Anton Txékhov
Tria i pròleg Vicenç Pagès Jordà
Traducció Xènia Dyakonova
403 pàgs.

     

Anton Txékhov, (1860-1904)

Vicenç Pagès Jordà (1963-2022) agraïm la tria i el pròleg, perfectament documentat; pel que fa a la traducció, som davant d'aquelles lectures en les quals les decisions de la traductora, ens fan aturar, davant la perfecció de l'expressió que ens arriba, pensem que Xènia Dyakonova, ha estat sempre encertada.

L'ordre cronològic, ens ajuda sempre ens han parlat dels primers contes, menys coneguts:

"En definitiva, entre el noi atent a la censura que firma amb pseudònim contes que serviran per alimentar la família i l'home malalt però literàriament lliure..." Del pròleg, pàg. 15

Sabem que hi tornarem moltes vegades, en la present lectura podem comprovar fins a quin punt l'experiència de la primera impressió que vàrem percebre té un lloc a la nostra memòria, a ENEMICS, l'atmosfera de la casa del metge Kirilov, els silencis, els desplaçaments a la nit...; a LA CORISTA, l'enfrontament de les dues dones, la dona llegítima que es permet perdre el respecte a aquella davant la qual es considera superior; LA NOVA DATXA com la inèrcia porta a menysprear el progrés i el bé comú, "Quina mena de boira havia ocultat als seus ulls el més important..." com es pot arribar a perpetuar una forma de vida que no té en compte la dignitat de les persones?, són perplexitats que formen part de la nostra realitat, els clàssics ens ajuden a sobreviure, il·luminen el nostre present, és per això que no podem deixar de tornar a Txekhov.

Quan a les biografies ens parlen dels primers contes d'humor ens sorprenem, són menys coneguts, ara hem viscut l'experiència, Txekhov ens ha divertit.

Va viure quaranta-quatre anys, va fer de metge, treballava sense descans; com a escriptor podem comprovar fins a quin punt va ser prolífic, contes i teatre que expressen una manera diferent i magistral de dir, una experiència del tot transcendent a la vida del lector i l'espectador, no podem deixar de manifestar, una vegada més, el nostre reconeixement.

Ens diuen al pròleg:

"En tot cas, respectava massa al lector per molestar-lo amb missatges."

La lectura ens ha portat a tornar a l'obra de Natalia Ginzburg "Antón Chéjov" i a la magistral pel·lícula Vania en la calle 42 de Louis Malle.

Una recomanació del tot segura.

What do you want to do ?

New mail