jueves, 28 de marzo de 2024

LLIBRE

 


 

L'HOME A QUI JA NO AGRADAVEN ELS GATS
Isabelle Aupy

Traducció Mia Tarradas
122 pàgs.



A la coberta els editors en diuen:

"L'autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees."

Ens presenten una illa, a prop del continent, on les persones tenen una existència que ens sorpren molt gratament, el vent i el mar tenen un poder especial en les accions dels habitants.

Tenim una vella mestra que és substituïda per algú criat "a base de terra ferma i asfalt", no és un mal paio, ha permès que el vent el despentini, però té interès a implantar quelcom nou, aquest home parlava una peculiar llengua el convençut, una llengua feta amb les mateixes paraules emprades per la gent de l'illa, però amb la particularitat de no tenir signes d'interrogació, una llengua que no reconeixes d'entrada, canvia els que la parlen, transforma les persones i quan vols rectificar ja no ets a temps.

Una altra persona del continent s'allotja a casa del professor, l'han fet anar allà els de l'administració, el nostre narrador pensa que això pot ser bo, pot ser que el jove mestre, trobi la plenitud de l'amor, ell, el nostre narrador, mai ha deixat de pensar en la seva Louise, el nom de la qual "s'ha tornat sentiment".

Els dos nouvinguts han fet una llista dels habitants del poble; paral·lelament ha passat un fet extraordinari, tots els gats que formaven part de la comunitat han desaparegut, de mica en mica, però hi ha un moment que ja no se'n veu cap, i la parella, enviada per l'administració, comença a repartir gossos, cada habitant tindrà la seva pròpia mascota, que els hi fan dir que és un gat, no ho entenen, és un gos, no hi cap d'igual, han triat representants de diferents races i a cada persona li han entregat l'animal amb el qual haurà de conviure.

Tenim uns personatges molt estimats, la mestra, el vell del far, tenim un mossèn i un poeta, Serguei, quan el mossèn instava a les persones a creure, el poeta els alertava:

"Creure és no voler saber, és comoditat de la intel·ligència, no pensar i obeir estúpidament. Creure és aplicar regles sense fer preguntes, no bo per a l'home, una altra forma de poder." pàg. 61

Aquest poeta, que també és músic, també ens dirà:

"Per manipular no s'ha d'obligar, sinó incitar." pàg. 65

Els diumenges hi havia un grup que dinaven plegats, aquell moment en el qual les persones estaven sumides en la perplexitat d'haver de conviure amb uns gossos que havien d'anomenar gats, per ordre de l'administració, al dinar hi havia "un silenci estrany envoltat per la xerrameca".

El nostre narrador sent la més profunda soledat, ha accedit a no ser un sensegos, malauradament no era un ambgat, no reconeixia els veïns, aquell no era el seu lloc; va pujar amb el gos que li havien encolomat a la penya del Cavall, el va deixar córrer lliurement, va aparèixer la dona de l'administració repetint les seves ordres, ja havia fet tard, el nostre narrador s'havia pres el temps necessari, amb els llibres del far, amb el mar i el vent, i de nou va saber qui era, la seva seguretat va reduir a l'eficaç acompanyant del mestre.

El temps va passar, l'illa va recuperar l'harmonia, els gossos es van quedar i van arribar carregaments de gats. El nostre narrador s'ocuparà del far, alla viurà envoltat de llibres i de les presències estimades dels que han anat deixant aquest món, la vida es reprendrà després del sotrac, de les visites que van voler establir un ordre absurd, un sense sentit, que l'aigua salada i el vent van impedir que prengués força i canvies les persones.

Un text carregat de bellesa i poesia, una narració que té tots els elements per a esdevenir un clàssic, la reflexió que ens proposa l'autora passa a formar part de la nostra experiència, sentim la necessitat de compartir-la. Una recomanació del tot segura.

What do you want to do ?
New mail

No hay comentarios:

Publicar un comentario