KILÓMETRO
101
Maxim Ósipov
Traducció Ricardo San Vicente
232
pàg.
Maxim Ósipov, (1963), Kilómetro
101,
(2024)
A la coberta, els editors ens diuen:
"Ósipov
es una voz imprescindible de la literatura actual."
Quan
tanquem el llibre pensem que aquestes paraules són del tot exactes.
Els escrits que ens presenten van del 2006 al 2022, l'autor va viure
com a metge investigador a Califòrnia, en tornar va treballar com a
cardiòleg a Moscou i l'any 2005 tria Tarusa, per exercir la seva
especialitat a l'hospital local. Ens mostra la quotidianitat, sense
deixar en cap moment de fer cites dels autors que el van precedir, i
que l'ajuden, ens ajuden, a entendre el present.
A la
primera plana ja quedem feliçment atrapats, ens parla dels
sentiments més comuns entre metges i pacients:
"...el
miedo a la muerte y el poco amor a la vida. No quieren pararse a
pensar en su futuro: que todo siga como está. No es una vida, sino
un fin de vida."
Les
mirades son del tot tristes, persones resignades a la
supervivència.
Coneixem persones que no han perdut les
capacitats o que les recuperen quan reben la més petita atenció, el
metge compromès que té presents les paraules del seu pare:
"dedícate
a aquello que haye su reflejo en la eternidad"
quan reflexiona entorn el seu present, cita a Pasternak: "vivir,
pensar, sentir, amar y descubrir" pàg.
171
Als aeroports dels Estats Units, no s'escolta música
pop, sempre gravacions, ben seleccionades: Mozart, Mendelssohn... el
que és difícil d'aconseguir en aquells viatges esgotadors, en els
quals un metge acompanya malalts, és el silenci, per això, es
disposa de sales de meditació, als aeroports russos hi ha capelles,
tant és... silenci, el mal és que en aquests espais no és permès
fumar.
Arribem a la crisi per la pandèmia, a la guerra
d'Ucraïna, reflexions entorn de la situació del moment (2022)
respecte al màxim responsable:
"Y
le ha pasado lo que les suele suceder a los rusos que no saben
distinguir la realidad de los cuentos, de la ficción, como ocurre
con los personajes de Andréi Platonov, con la diferencia de que las
del escritor son, en su mayoria, almas puras, luminosas, y la del
exagente, en cambio, es oscura, malvada."
pàg. 224
Les darreres paraules des de l'exili, molts dels
seus han triat, dolorosament, partir com ho van haver de fer tants
d'altres, s'hauran d'acostumar a escoltar:
"Que
seas ruso o no no importa, hay muchos rusos que son buena gente".
Puedes considerar esto como un peaje por el placer de leer a Pushkin
o a Gógol en su lengua original. pàg.
230
No podem més que expressar de nou la nostra gratitud
a l'autor, hem gaudit d'una obra literàriament perfecta i de la
possibilitat d'entendre un poc millor el món d'avui, hem anotat
moltes lectures que ens proposem no postergar i també, tenim la
seguretat que tornarem a les pàgines que ens han dut a moments
sublims. Reconeixement i gratitud al traductor i a l'editor que han
fet possible una lectura imprescindible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario