llibre

 

 

 

LA SITUACIÓ I LA HISTÒRIA
Vivian Gornick
Traducció Mar Moreno Dolz
173 pàgs.

Vivian Gornick, (Nova York, 1935), La situació i la història, (2001)

Cada llibre que ens arriba de la Gornick és rebut amb gratitud, de nou tenim el privilegi de gaudir de la complicitat que vàrem establir des d'un principi amb l'autora, per tant, celebrem la perspectiva d'una nova lliçó magistral a la qual ja sabem que tornarem infinites vegades, en la nostra soledad de lectors o fent arribar el text als altres.

La situació i la història, la llegim com deixebles que no vàrem tenir la possibilitat d'assistir a les seves classes, revissarem les obres citades que hem llegit i anotem infinitat de lectures imprescindibles per la nostra experiència de lectors.

Hi ha moltes teories entorn si es possible aprendre o no a escriure, deu ser possible, que no vol dir fàcil, la implicació ha de ser radical, transcendent... l'autora ens cita a O. Wilde:

"Rebutjar les pròpies evidències és com aturar la pròpia evolució." pàg.129

És a dir, compromís amb la veritat, compromís voluntari; la nostra vida pot gaudir d'una certa "harmonia" navegant per la superficialitat, és una opció o un destí.

La sensació que tenim durant la lectura, és que estem aprofundint en la nostra faceta de lectors, això és possible quan optem per donar a la nostra activitat la màxima transcendència. Pel que fa a l'escriptura, potser cal saber discernir quan la nostra experiència demana amb prou força ser plasmada sobre el paper, ho volem dir? fem-ho recorrent a les eines al nostre abast. A la coberta ens diuen, entorn de l'escriptura del jo, la narrativa personal o l'autoficció:

"Vivian Gornick ho té molt clar: l'escriptura del jo consisteix a esprémer la matèria primera, o sigui, la mateixa experiència, i transformar-la en un relat universal que ens aporti profunditat d'ànima i autoconeixement."

Per tant, si es dona un compromís real, l'escriptura és possible i pot esdevenir "relat universal", com ho és la conversa, la transmissió oral de l'experiència que ens arriba de les persones que sense teories, de manera natural, transmeten allò que han viscut, sentit, observat...

Una vegada més hem de manifestar la gratitud a l'autora i a l'editorial que ha fet possible la nostra lectura.