llibre

 

 

 

 

DE UNA BATALLA PERDIDA
Svetlana Aleksiévich
Traducció Marta Sánchez-Nieves
Il·lustracions Arnal Ballester
47 pàgs.

Svetlana Aleksiévitx, (1948), De una batalla perdida, (2015)

Tenim a les mans la transcripció del discurs que va fer amb motiu de la recepció del Premi Nobel l'any 2015.

Svetlana Aleksiévitx va néixer a Minsk, Bielorússia, filla de mestres, des de molt jove té inclinació cap a la creació literària, va estudiar periodisme; després de passar per l'experiència de la docència, va ensenyar història i alemany, s'inclina definitivament cap al periodisme. Ens diu:

"Flaubert decía de sí mismo que era una persona-pluma; yo puedo decir que soy una persona-oreja. Cuando voy andando por la calle y hasta mi se abren paso varias palabras, frases o exclamaciones, siempre pienso: ¡cuántas novelas desaparecen sin dejar huella en el tiempo! En la oscuridad. Hay una parte de la vida humana, la hablada, que no logramos conquistar para la literatura." pàg 16

Del gènere emprat per l'Aleksiévitx, se n'ha dit, entre altres qualificatius, «escriptura polifònica». A partir dels testimonis personals aconsegueix acostar-se a l'essència dels esdeveniments, l'interessen les històries individuals, les vivències personals per, a partir d'aquest relat, arribar a entendre el període històric que aquestes persones han viscut.

Ens diu de les dones que van anar al front:

"Sí, ellas mismas habían pedido ir al frente, a los diecisiete o dieciocho años, pero no querían matar. Sin embargo estaban dispuestas a morir." pàg 28

La guerra que ens explica l'autora, és una guerra sense herois, això està a prop del pacifisme més radical, del respecte a les persones com a individus, ens duu a la reflexió i la reflexió no pot moure les masses humanes.

El seu poble ha viscut dues catàstrofes: la social, l'enfonsament del socialisme, i l'altra, espacial a Txornòbil; ens presenta testimonis, persones vençudes per la tragèdia, coneixem totes les maneres possibles de sobreviure, els seus llibres deixen una petja molt important en la nostra experiència de lectors, la història explicada pels historiadors o pels herois deixa moltes persones sense veu i aquestes són les dones i els homes, fins ara ignorats, que protagonitzen la narració de Svetlana Aleksiévitx.

Som davant d'una reflexió que no pot perdre vigència, recomanem aquest discurs d'Aleksiévitx amb la mateixa seguretat que hem recomanat els seus llibres.