llibre

 

 

CRANFORD
Elizabeth Gaskell
Traducció Marta Morros
225 pàgs.

Elizabeth Gaskell, (1810-1865), Cranford, (1853)

E. Gaskell, òrfena de molt petita, va passar la seva infantesa a casa d'una tia a Knutsford, aquest record es diu que va donar lloc a Cranford, el petit llogaret habitat majoritàriament per dones, que fan de les relacions amb les veïnes el nucli de la seva vida; la narració es centra, sobretot, al voltant dels germans Jenkins, Debora, Matty i Peter. Assistim al final de Debora, que ha estat la mà dreta del pare i molt influent, tant a casa seva com amb la resta de dones amb les quals es relaciona. Matty, entenem que és una representació de la bondat, quedarà sola a casa amb el record de la germana sempre present, i patint el dolor per l'absència de Peter, el jove alegre i divertit que no encaixa amb la severitat de la família: peter es va "excedir" amb una broma, va rebre el càstig del pare i va reaccionar marxant sense deixar rastre; afortunadament, com que som davant d'una història amable que quasi tot el temps llegim amb un somriure, vivim el feliç retorn de Peter, per consolar la solitària vellesa de la seva germana Matti.

Coneixem la solidaritat quan Matti s'arruïna, la decidida Debora va fer unes inversions massa agosarades, no va atendre les indicacions del Sr. Smith, home de negocis i pare de la narradora Mary, amiga i protectora de Matty, la qual va quedar en la més absoluta pobresa; les amigues l'ajuden, li resolen la situació, destinaran una part dels seus ingressos a garantir l'estabilitat de Matti, coneixem Martha, la minyona, a la qual la senyora havia d'impedir que es casés, però Matty és bona persona, permet que tingui un pretendent, ella recorda la seva joventut quan el costum i les circumstàncies li van impedir casar-se, quan la minyona s'assabenta que la senyora no pot pagar-li, decideix treballar de franc, a la fi hi ha casament, porta el marit a casa, viuen tots junts.

Coneixem el personatge del capità Brown, que tindrà un final heroic; arquetips perfectament dibuixats, com la tafanera, la veïna rica, la lady, que sacrifica el títol per amor, una vaca estimadíssima que perd el pèl i sobreviurà protegida per una peculiar vestimenta; l'estalvi dut a uns extrems que porten a la comicitat, les diferències pel que fa a literatura entre la senyoreta Debora Jenkyns i el capità Brown, aquest darrer lector i defensor de l'obra de Dickens editada per capítols a revistes, ella esclava dels gustos del seu pare, admirador del doctor Johnson, indiscutible eminència del segle anterior, que Debora admira obstinadament.

Gaskell, ens ofereix la possibilitat d'una bona estona, diversió i enginy, estem d'acord amb la darrera observació:

"Todos queremos a la señorita Matty y, de algún modo, somos mejores personas cuando ella está cerca." pàg. 225