llibre

 

 

 

LES PARAULES VIUEN A L'ESPERIT. Assaigs escollits
Virginia Woolf
Selecció de Dolors Udina i d'Iris Llop
Traducció Dolors Udina
Pròleg Iris Llop
213 pàgs.

Virginia Woolf, (1882-1941), LES PARAULES VIUEN A L'ESPERIT, (1919-1940)

"... defensa de la literatura com a activitat estètica, però també ètica, com a tasca que pot donar-nos solidesa i recursos en un moment d'incertesa..." Iris Llop, pàg. 31

Durant més de vint anys, Virginia Woolf, va col·laborar en diferents mitjans, cada vegada més prestigiosos, reflexionant sobre la lectura; Dolors Udina i Iris Llop, posen al nostre abast una tria d'aquestes col·laboracions, onze articles perfectament documentats; agraïm el pròleg, Iris Llop ens parla, des del punt de vista històric, de la crítica literària a Catalunya Ramon Esquerra, Domènec Guansé, Joan Triadú, Gabriel Ferrater o Joan Fuster, també de la preocupació d'editorials que actualment, inclouen en els seus catàlegs obres imprescindibles per aprofundir en la literatura del s. XX.

De la Woolf, ens diu:

"una lectora que encara ens pot guiar per la literatura del seu moment, però que, a més a més, ens dóna pistes per endinsar-nos en qualsevol text, gaudir-ne i mantenir-hi una conversa infinita." pàg. 21

Ens adonem de la dificultat d'haver de seleccionar els articles, una característica de la Woolf consisteix en que tot el que diu és essència, paraules a les quals tornarem, ens presenta la lectura com una forma de compromís.

Sentim la necessitat de descobrir o rellegir els autors i les obres citades, la Woolf ens parla del seu entorn, també, de la literatura i els autors que l'han precedit i dels coetanis, de la dificultat de prendre partit davant un autor contemporani, enfront de les "garanties" quan parlem dels autors que ja tenen el seu lloc a la història; pel que fa a Joyce, diu:

"Ulisses ha estat una catàstrofe memorable, una gosadia immensa i un desastre aterridor." pàg. 90

Tindrem presents les seves observacions quan tornen als autors russos, respecte a Txékhov:

..."quan llegim aquests contes que són sobre res, l'horitzó s'eixampla; l'ànima assoleix una sensació increïble de llibertat." pàg. 115

Aprenem a mirar en les situacions més quotidianes EL SENYOR BENNETT I LA SENYORA BROWN, una velleta inquietant en la seva pulcra aparença:

..."-tot ben posat, cordat lligat, sargit i raspallat- que suggereix una pobresa més extrema que els parracs i la brutícia-" pàg. 125

Diu als escriptors a LA TORRE INCLINADA:

"Escriviu cada dia; escriviu lliurement; però comparem sempre el que hem escrit amb el que han escrit els grans escriptors. És humiliant, però essencial." pàg. 207

Som davant d'un llibre al qual tornarem moltes vegades, el plaer o els dubtes ens portaran a fer-ho. No podem deixar d'expressar la nostra gratitud per la selecció, la traducció i la iniciativa de Quid Pro Quo, feina ben feta i del tot necessària.