llibre

 

LA CANYA REBEL
Nina Berbérova
Traducció Jaume Creus
81 pàg.

Nina Berbèrova, (1901-1993), LA CANYA REBEL, (1958)
Primera edició, 1988

"L'home no és sinó una canya, la més feble de la natura; però és una canya pensant". Blaise Pascal, Pensées

L'Olga exiliada russa a París, s'acomiada del seu estimat, un suec que ha de partir a Estocolm, és el 2 de setembre de 1939 l'endemà de la invasió de Polònia.

L'Olga viu amb el seu oncle, en qualitat de "neboda, llogatera o secretària", aquest, és un home solitari, una eminència reconeguda, viu un procés de franca decadència. Resisteixen l'ocupació de París, una quotidianitat que res la pot alterar, un compromís intel·lectual que forma part de la vida. Aquest home també és violentat, arriba el moment de l'escorcoll, empren les maneres que tenen reservades per a uns pocs, l'allotgen en un hotel de luxe, al cap de dues setmanes, morirà mentre dorm.

L'Olga és l'hereva, acabada la Guerra el món s'interessa per l'obra de Dmitri Gueórguievitx, a qui una amiga russa anomenava "Segle XIX". Universitats i editors volen situar a l'autor al lloc que li correspon, un dels editors interessats escriu des de Suècia, convida a l'Olga a Estocolm, li vol fer l'encàrrec d'una biografia o un llibre que doni a conèixer la vida i obra del gran erudit. Olga no pot deixar de relacionar Suècia amb Einar, l'estimat de qui es va acomiadar set anys abans, no l'havia deixat d'estimar:

..."tota la vida era plena del desesperat amor que sentia per ell, amor que m'impedia construir el meu propi destí i que imposava als meus dies una feixuga càrrega, de la qual no podia, i potser no volia, desfer-me." Pàg. 56

Einar, va refer la seva vida, va trobar l'Emma, a qui va confiar la seva relació anterior, Estocolm és una ciutat petita, Einar i Olga van coincidir en un restaurant, es van saludar i n'Emma va fer el paper d'amfitriona, es va voler fer "amiga", li va dir que ella havia impedit que les seves cartes arribessin a l'Einar.

Emma convida a l'Olga a unes vacances a Venècia, l'Olga accepta; recorda moments de la infantessa a la ciutat, recorda poemes, "els russos tenen un poema per a cada ocasió". Durant les vacances Emma els concedeix una mica de llibertat, mentre ella viu el seu retrobament amb en Mario, un amic del passat. Olga no tolera les ingerències, té una vida pròpia no hi pot entrar ningú, Einar va permetre la manipulació, ara no pot recular, l'Emma mou els fils.

Com sempre a les narracions de Nina Berbérova, perfecció d'estil i una mirada carregada de saviesa.

Una traducció en la qual els grans encerts ens fan aturar. Una recomanació sense reserves.