llibre

 

 

NO Y YO
Delphine de Vigan
Traducció Juan Carlos Durán
218 pàg.

Una novel·la publicada el 2007, ens parla d'una noia molt jove, que forma part de la gran comunitat dels que viuen al ras, dels que volten carregats amb tot el que tenen i cada dia han de resoldre un problema apressant, on podran passar la nit?, cap de les opcions és bona, pot ser al carrer, en un alberg, en una pensió infecte... també han de resoldre, què menjaran i de tant en tant, s'imposa considerar la possibilitat de rentar-se o canviar-se de roba, aquesta vida és sinònim de picaresca i de malaltia, és molt difícil, potser impossible, mantenir la salut i la dignitat. De vegades, el sensesostre és un adult, algú de qui suposem que ha viscut una vida més o menys autònoma, més o menys digna, fins i tot podem pensar, cada vegada és més difícil, que ha estat una opció, això avui en dia ja és un anacronisme, la gran població que sobreviu pels carrers, són éssers expulsats brutalment del sistema:

"Pensé en los efectos secundarios de la vida, aquellos que no aparecen en ningún prospecto, en ningún manual de instrucciones." pàg. 211

La nostra narradora és una adolescent superdotada, va dos cursos per davant del que li correspon per edat, viu amb els seus pares, un pare que sembla el puntal, sembla que és qui manté un equilibri precari i una mare enfonsada en una depressió de la que creien que no sortiria.

Es crea un lligam d'amistat entre Lou i No, la noia sense llar, que pren rom, fuma, i ens fa pensar que sap defensar-se al carrer. Lou ha d'aprofundir en la realitat dels que viuen al carrer per un treball de l'institut, ha de fer una exposició oral, això la fa entrar en pànic, se'n sortirà, el compromís i el rigor amb què Lou es pren cada un dels seus actes ha estat el motiu per iniciar una amistat amb la noia que viu al carrer, una relació que les portarà a la convivència amb la família de Lou, un "experiment" que traurà a la mare malalta del forat on es trobava.

Lou troba qui l'acull, res és fàcil, el seu dolor és antic, en plena infantesa, va perdre la peculiar estabilitat que vivia, amb la família de na Lou, s'ha refet, es permet fer plans i s'adreça a un objectiu, de nou sola, amb uns trets que la caracteritzen i l'acompanyaran sempre, ens queda el dubte de si els seus plans es podran dur a terme.

Pel camí No ha fet un gran bé a la societat ha tornat la tranquil·litat a la casa on la van acollir, la mare de Lou, aquella dona que tenia tant mal pronòstic, torna a la vida. La nena superdotada torna a quedar en el seu aïllament, potser un poc menys, ha compartit el secret de l'amistat amb No amb Lucas, un mal estudiant, algú amb altres interessos i a qui la vida ha posat a prova, aquesta amistat acosta a Lou al món, està menys sola.

Fem una tercera recomanació de l'autora, algú a qui manifestem la nostra fidelitat, LES LLEIALTATS, LES GRATITUDS... els anys que ens separen de l'aparició de NO Y YO, fan impossible mirar cap a una altra banda davant les evidències de la soledat i el dolor que ens envolta.