llibre

What do you want to do ?

New mail

 

 

ENFERMOS ANTIGUOS

Vicente VALERO

142 Pàg.

Una vegada més gaudim de la prosa de Vicente Valero, una vegada més caminem al seu costat, les seves històries queden amb nosaltres, la seva Eivissa és un poc la nostra, la dels seus lectors.

...”en aquellos tiempos que prometian tanta felicidad, aunque el escepticismo dominaba todos sus pensamientos, pues su propia experiencia les decía que en una isla no se estaba para prosperar, sino para sobrevivir.” pàg. 19

Un noi que es troba just en el moment anterior a l’adolescència ens presenta aquest món d’escèptics al qual pertany, visita veïns i amics de la família, sempre acompanya la mare, una dona vital i alegre que es troba del tot bé en qualsevol mitjà, al mercat, al futbol, als toros o a les cases dels malalts que visita, on coincideix amb capellans i metges que fumen, beuen i fan tertúlia a les cases on van a fer la visita al malalt. Metges que tenen partidaris i detractors, que creen unes divisions insalvables en aquest microcosmos; també jutges com Acisclo, un vellet jubilat amb un ull de vidre; la mare del nostre interlocutor té amics per tot, velles arruïnades, estrangeres que viuran els seus darrers dies al “paradís” que les ha acollit durant molts anys, no lamenten el seu final perquè coincideix amb la fi del “paradís”. També fan visites a la família que viu de pagès, gent que ha quedat ancorada en dècades anteriors.

Som a mitjans dels anys 70, Franco i el Papa Pau VI donen mostres d’una decrepitud que no es pot amagar, el desenllaç és a prop, a l’illa els contactes amb militars i capellans, sempre presents a les cases dels malalts, van donant les notícies de confiança, són a qui s’atorga el privilegi de tenir fonts fidedignes.

Coneixem un exiliat republicà que torna amb la família de França perquè vol fer el darrer alè a l’illa. La germana, que el rep i li ofereix un pis, veu minvada la seva por de tenir un germà “rojo” perquè aquest ha perdut la facultat de la parla i per altra banda el seu marit falangista és mort.

Coneixem un aristòcrata que vol viure uns mesos l’experiència docent, i fa de mestre excèntric i “espiritual” camuflant el seu llinatge, només la mare del nostre amic ho sap tot.

Una vegada més gaudim de la prosa de Vicente Valero, una vegada més caminem al seu costat, les seves històries queden amb nosaltres, la seva Eivissa és un poc la nostra, la dels seus lectors fidels.