AQUEST VIRUS QUE ENS FA TORNAR BOJOS
A la coberta els editors ens diuen:
...El que interessa a Lévy no és pas el que el virus ha "dit", sinó el que se li ha fet dir; no són pas les "lliçons" que caldria aprendre'n, sinó el deliri interpretatiu en què tothom s'ha volgut erigir en profeta sobre "el món de després".
Una lectura que ens duu a una certa "comoditat" en la incertesa, que és molt millor que les "veritats absolutes" que ens donen els mitjans i que les persones es senten autoritzades a repetir o a modificar, afegint dades sempre "fidedignes". Lévy ens convida a reflexionar sobre els perills de l'higienisme dut a les darreres conseqüències, ens proposa lectures: LA PESTE, d’Albert Camus, el Dr. Bernard Rioux aporta seny i sentit comú, ens ajuda a la reflexió, LES MOUCHES-LES MOSQUES, de Sartre, l'obra de Jean Giono... en fi, un compromís de lectures, en les quals potser no havíem reparat.
Desmitifica la "plenitud" que alguns han trobat en els seus confinaments domèstics, recorda els confinaments menys afortunats, els d'aquells que no tenen confort o no tenen sostre, el d'aquells que depenen del que guanyen cada dia. Aporta literatura sobre "confinats" que van deixar testimoni a la literatura, Kafka, Genet, Thomas Mann, Thomas Bernhard, Wilde, Buzzati... Ens recorda que la pandèmia ens a aïllat, ha simplificat els noticiaris... la qual cosa no vol dir que s’han resolt totes les tragèdies que ens presentaven les setmanes anteriors.
En fi, ens instal.la en la incertesa, que és un lloc més segur que el "Paradís de les Veritats".
Una reflexió necessària, una traducció impecable i el nostre reconeixement als editors que ens l'han posada a l'abast.
No hay comentarios:
Publicar un comentario