llibres

Tres hiverns a Londres

Fúlvia Nicolàs

215 pàg.

Hi ha una carta, hi ha una història d'amor… hi ha quelcom més i molt ben dit.

La Barcelona dels anys 50, una família i les seves peculiaritats,Anita, la nostra protagonista, ens diu:

“Del fet que el pare no visquis a casa no se'n parlava gaire: encara hi havia molts pares morts, desapareguts o fugits.” pàg. 25

A Anita, la fa forta la complicitat amb les seves germanes i amb el germà petit, també el mal que executaven les monges del Sagrat Cor de Maria, on van ser admeses, per la influència de l´àvia materna, acceptades,però no lliures humil.liacions. La praxi emprada per les religioses la du a relativitzar les males experiències que la vida posa al seu camí. Quan Anita troba una funcionaria a la duana particularment desagradable, no s´immuta, res comparat amb les mirades de despreci de les monges a les alumnes pobres.

La mare, «de casa bona», algú a qui l´inèrcia fa mare, filla d'una família que després d'haver fet d'ella una persona sense les capacitats propies dels adults, se'n desentén, oferint-li engrunes combinades amb retrets. Malgrat tot, aquesta dona que no ha sabut fer de mare, fa un poc millor d´àvia i assoleix el seu paper com a besàvia.

El pare, fill d´un escanyapobres amb el qual només comparteix sentiments de menyspreu o indiferència. D´aquest pare profundament entristit per les realitats que l´envolten, aprenen el gust per la lectura, l'excursionisme i la natació.

La posguerra, carències i tristor.

Anita i les seves germanes, tenen molt clar que s´han de formar per sortir del cau a on es troben. Van a classes d'anglès. Muntsa, la gran, té el privilegi d´accedir a la biblioteca particular dels propietaris de l'empresa on treballa, una biblioteca clandestina a la Barcelona dels anys 50.

l'Any 1955 els anglesos, tot i haver guanyat la guerra, no viuen un moment d´eufòria, es van refent poc a poc. Amb la diferència que es pot gaudir dels museus, que l'assistència sanitària per als pobres és millor, i la formació de les infermeres té un rigor impensable en la Barcelona que Anita ha deixat.

Coneixem a les companyes catalanes de Londres, tres noies amb les seves històries de la guerra, tres dones que se'n surten, fan seva una llengua aliena, aprenen una professió, que exerciran o no, pero que les salva d´un destí en el qual tenien un mal paper. Varen tenir l´empenta de partir i aquesta actitud davant la vida les acompanyarà per sempre. Mantindran els vincles donant tota trascendència al terme «amistat».

Una vegada més una recomanació sense reserves.