Rellegir 146

 

llibres

 

LA FI DE LA NOVEL·LA D'AMOR
Vivian Gornick
Traducció Martí Sales Sariola
169 pàg.

"Avui, crec, l'amor com a metàfora és un acte de nostàlgia, no de descoberta." pàg. 169

L'autora s'acomiada amb aquestes paraules, la seva saviesa ens ha fascinat i ens ha dut al compromís d'aprofundir en les lectures que proposa; després de llegir Vivian Gornick, sempre comença un període en el qual no deixem de conviure amb ella, les seves reflexions queden amb nosaltres i, si ho permetem, milloren el nostre punt de vista.

A la literatura, autoritats reconegudes ja han observat possibilitats fora de les convencions, perquè les fissures que presenten les relacions "normals" és fan evidents, l'autora fa un repàs d'Èdip a Freud i ens diu:

"La vida neix de la violència i la negació a mans dels més íntims. Aquesta veritat s'ha d'assumir amb valentia." pàg. 73

Vivian Gornick, és una autora que ens ha permès acompanyar-la, ha compartit amb nosaltres vivències, des de la seva infància, moments de la vida de la relació amb la mare, les dones del veïnat, la universitat, els treballs precaris, hem assistit a les observacions d'una dona excepcional; el gran protagonisme de la ciutat de Nova York, ella, una eterna deambulant, ens ha parlat d'amics i de literatura. En aquest darrer llibre fa una anàlisi exhaustiva de l'obra d'autores i autors del tot fonamentals, a la contraportada ens diuen: "Gornick construeix i defensa els seus arguments amb un equilibri entre el coneixement objectiu i l'experiència subjectiva..." sentim el privilegi d'assistir a una lliçó magistral, aquesta obra ens portarà a lectures que esdevindran fonamentals a la nostra experiència.

Amb la seva excepcional clarividència ens proposa la reflexió, la literatura si ho volem, no és només entreteniment, té la funció de portar-nos al compromís, en el cas de Vivian Gornick, la possibilitat d'ajudar-nos a ajustar els punts de vista és evident i la nostra gratitud quan tanquem el llibre és immensa.

Rellegir 145

 

LLIBRE

 

 

TRES

Dror Mishani

Traducció Roser Lluch

294 pàg.

l'Orna i en Gil es van trobar a una web de divorciats i divorciades, en la primera impressió l'Orna ens diu: "el seu rostre tenia quelcom de tranquil·litzador, no gaire especial", hi ha una altra caracteristica en la qual les victimes coincideixen "mà tova i humida".

Orna és una dona que pasa per la crisi d'una separació, semblaven una família estable; ell coneix una altra dona, marxa del país i crea una altra família, primer ella es pensa que es desentendrà del fill, no és així, torna per passar unes vacances amb el noi i els fills de la dona amb la que ha iniciat una nova vida. Ella ha d'acceptar que el noi passi uns dies amb el seu pare, afectada per la soledat i l'angoixa de no tenir el fill al costat, víctima d'una gran confussió de sentiments, accedeix a viatjar a l'estranger amb l'home que va coneixer a la web. Arriba sola a Bucarest i reviu els moments en què viatjava com a auxiliar de vol, quan pasava unes hores a les ciutats per recuperar-se una nit en un hotel, per a ella el viatge hauria pogut acabar en aquell moment:

"... com si tot el que hagués necesitat hagués estat el vol, entrar a l'habitació de l'hotel i el petit recorregut pels carrers de Bucarest que li demostrava que no havia perdut el sentit de l'orientació, que encara sabia trobar sola el camí." pàg. 109

Parlarà amb el fill, li mostrarà els regals que li ha comprat... tot sembla en ordre, la nota discordant és l'amant que fatalment apareixerà, no el sabrà evitar.

Coneixem l'Emília, una emigrat letona, fa de cuidadora de persones grans, ha viscut a una casa on l'han considerat, han estat amables i cordials, s'ha sentit estimada, aquest destí s'acaba, en aquestes feines el final està sempre previst, es contracta a les persones per tenir cura dels ancians quan viuen els seus darrers moments. Quan l'Emília es troba sola i amb tantes dificultats per tirar endevant, es demana:

"... no pot ser que per aquesta feina miserable sigui allà, tan lluny del lloc on va nèixer, que hi ha d'haver un altre motiu, alguna cosa que no entén i que ha de buscar, i si no la troba haurà de tornar a Riga, tot i que allà tampoc l'espera ningú." pàg. 132

En Gil té una cantarella que repetix respecte a la seva realitat familiar i professional, els preàmbuls es repeteixen i la necessitat de desfer-se de la dona que té al costat també es produeix de manera del tot calculada.

La que havia de ser la tercera víctima Ela/Orna Ben Hamu, neguiteixa al lector, que espera l'inevitable, els esdeveniments prenen un altre camí. En Gil sembla que pot acumular víctimes de manera indefinida, té estratégies que semblen infal·libles, l'Ela la que per a ell havia de ser la tercera víctima, fa que el final sigui del tot diferent.

Com en totes les grans novel·les negres, ens són presentades realitats socials i perfils humans que ens ajuden a aprofundir en el món que ens envolta, una recomanació sense reserves, una reflexió del tot necessària.