"UN REVÒLVER PER SORTIR A LA NIT" de Monika Zgustova

UN REVÒLVER PER SORTIR A LA NIT

Monika Zgustova

148 pàg.

“No, no soc la comtessa d’Almaviva, la dona d’un seductor notori. Soc una dona d’èxit que ha fet cèlebre al seu marit”. Pàg. 96

...”i ella portava una vida estoica dedicada a l’obra del seu marit, que considerava obra de tots dos, si bé en públic no ho va reivindicar mai.” Pàg. 136

Coneixem a Véra Nabokov, aprofundim en l’obra de Vladimir i acceptem haver de dubtar si aquesta hagués estat possible sense tota una vida de convivència, sense aquell matrimoni que el va separar de les temptacions d’altres dones i el va aferrar a la ploma per tal que la producció fos sempre òptima, Véra ho que tot revisava, no se li escapava cap detall, des dels domèstics fins a les estratègies a seguir davant editors, traductors, agents… La gelosia malaltissa, quan treia el cap una altra dona perdia el control, de la Nina Berbérova, diu:

...”la que anava d’escriptora, saps? Pàg. 44

Ens acosta de manera magistral a l’obra de Nabokov, ens comprometem a tornar-hi. Nabokov a l’estiu de 1914:

...”Pensava en el dia que poc a poc, de puntetes, se li va acostar el primer poema. “ Pàg. 20

Coneixem l’oncle Ruka, el vell diplomàtic respectable, el qual va deixar gravats un records a l’autor que van perdurar 50 anys després, quan va escriure Lolita, Nabokov, tenia les seves pròpies “sensacions de víctima infantil”.

La primera musa, Liússia, que va donar lloc a la novel.la Ada o el ardor, els crítics, sempre tan segurs, en la seva ignorància no van copsar que hi ha relacions que han d’estar marcades pel secret, per allò inconfesable que les fa perviure en el pensament, que les fa esdevenir “obsessions” que les transformen en la literatura.

Després de Un revólver per sortir a la nit, sempre que ens acostem a l’obra d’en Nabokov, sabrem que Véra també hi és, l’autoritat de Véra ho omple tot, un cop mort el marit, abans de cremar els darerers manuscrits, tal com Vladimir havia demanat, no ternien lloc les voluntats de l’autor, perque ni tan sols ell sabia que per Véra eren també “obra própia”.

Una vegada més l’erudicció de Monika Zgustova, posa a les nostres mans un llibre que ens acompanyarà i que ens resultarà imprescindible, de nou el nostre reconeixement i gratitud una vegada més una recomanació sense reserves. 

 

"L´EROSIÓ" d'Antoni Martí Monterde

L´EROSIÓ
Antoni Martí Monterde

Tot és d´unes proporcions que ens costa d´imaginar, els rius, les avingudes, els cafès. Ens descobreix la Biblioteca Nacional i quedem esglaiats davant l´enormitat. Descriu l´Hotel dels Immigrants, allà on eren rebuts els arribats d´arreu i que varen configurar el país, eren acollits en 12 cambres de 250 llits.
Tot sovint té present la Barcelona que ha deixat, on els barcelonins fan el paper de “figurants”.
Els cafès argentins, cafès per estar-hi, per passar hores en la solitud de la lectura, aïllats amb el nostre autor, el nostre amic absent, perduts en el nostre paperam o fent tertúlia, aquelles taules improvisen veritables escoles d’eloqüència.
Macedonio Fernández, l´autor que ens recomana amb èmfasi:
…”Ningú que ha llegit a Macedonio Fernández pot ser mala persona.” Pàg. 93
Les llibreries de vell i les llibreries velles, la passió i l’èxtasi davant la troballa, la relació sempre apassionada amb llibres i llibreters.
El reconeixement al gran editor Losada:
…”Si Bergamín és l´exili, Gonzalo Losada és l´acollida: cada prestatge d´una llibreria argentina està ple d´abraçades seves.” Pàg. 172
Exiliats Castelao, Dieste, Alberti i Maria Teresa León. Puntualitzacions imprescindibles que ens faran tornar a la lectura de Ramón Gómez de la Serna i la seva trista vivència a l´Argentina una melancolia que res podia guarir, reflexions necessàries sobre l´obra de Josep Pla.
Un llibre al qual hi tornarem. Una lectura que ens acosta a un erudit que per sobre de tot és un home apassionat que ens transmet l’entusiasme, el nostre reconeixement i gratitud. Una vegada més una recomanació sense reserves.

"JO, Gaudí" de Xavier GÜELL

JO, Gaudí

Xavier GÜELL

284 Pag.

Son davant una biografia novel.lada, els records familiars, l´investigació rigorosa i la creativitat de l'autor es troben per donar lloc a una novel.la en la que aprofundim en la personalitat de l´arquitecte, en el moment històric que va viure i en alguns dels personatges fonamentals que van passar per la seva vida.

Els orígens, la seva família els primers amics, el començament de la formació académica.

Eusebi Güell, principal mecenes amic i home admirat per l'arquitecte de qui fa sinceres lloances amb qui va mantenir un gran nivell de complicitat, amb qui la comunicació era sincera i profunda.

El procés creatiu davant obres com el Palau Güell, les dificultats a vencer, poc espai un indret poc adient, la relació del mecenes amb la música.

Com a contrapunt de Güell, mecenes culte i respectuós,ens presenten a Pere Milà i la seva dona, rics ignorants, amb els quals la comunicació amb el Mestre és difícil.

Els començaments de la Sagrada Família, la relació amb el grup d´integristes religiosos anomenats els Josefinos.

Aprofundim amb Verdaguer, l'home, en els moments de gloria creativa i en els de profundes dificultats. Gaudí va ser amic i va compartir converses amb Maragall, ens reprodueixen un fragment d'un article en el que Maragall condemna l'afusellament de Ferrer i Guàrdia. La relació amb Puig i Cadafalch, el rebuig de Gaudí cap al Noucentisme.

L´elogi profund i sincer a l´home i a la seva obra quan ens parla de Jujol. Hi ha una vertadera admiració, ens sembla que van haver moments de relació fraternal:

“De vegades no sé bé, on acaba la seva feina i on comença la meva, tal es la nostra compenetració”

Visita per primer cop la Catedral de Mallorca a mitjans del 1902, la primera impressió és magnífica, considera que el tret diferencial de la Catedral de Mallorca es la proporcionalitat, l´harmònica correlació de les dimensions, l´acompanya el deixeble Rubió, que el va assistir en els càlculs estructurals, més tard va comptar amb l´intervenció decisiva d'en Jujol.

Tenim a les mans un document clau que ens ajudarà a l´hora d´anar modelant el nostre punt de vista sobre Gaudí. Una vegada més una recomanació sense reserves.

LES LLEIALTATS

LES LLEIALTATS
Delphine de Vigan
Traducció Jordi Martin Llovet
172 pàg. 

Al començament ens trobem unes definicions del terme lleialtat, paraules que ens porten a començar la lectura amb l´absoluta seguretat que ens trobem davant una novel.la que ens acompanyarà per molt de temps i que potser d´una manera definitiva tindrem present en les nostres reflexions.

..."Les lleialtats
...Són els trampolins sobre els quals les forces se´ns despleguen i les trinxeres en les quals enterrem els somnis" pàg. 5

En Théo, el seu amic Mathis, na Cécile, mare d´en Mathis i l´Hélène. la professora que detecta anómalies, ella té la seguretat que cal actuar, però hi ha unes normes que s´han ´d´assumir i que l´aparten del seu objectiu d´intervenir davant un dolor per a ella evident. En Théo per als altres professors es troba dintre de la "normalitat" que el sistema ha establert.

"Ben aviat en Théo va aprendre a intèrpretar el paper que s´esperava d´ell" pàg. 45

Ne Cècile havia estat cómplice del seu home, havia donat per bones les normes de la família que la va acollir, fins i tot va modificar el seu léxic, creient que allò era el millor per als fills, de sobte es troba que aquell home té una peculiar i sorprenent doble vida que per a ell és la prioritat.

Tots están sols i en Théo ha perdut les forces per lluitar i quan encara se li pot donar una mà, quan la professora ho detecta el sistema l´aparta, la treu del mig, les subtileses no compten, les seves observacions no són motiu d´alarma al claustre, l´aparten temporalment, s´ha convertit en un obstacle.

Una lectura que ens porta a tenir presents les nostres lleialtats, que ens poden traïr, també de les nostres lleialtats podem obtenir les forces per lluitar.

Una autora excepcional, una recomanació sense reserves. 

llibre

L'ÚLTIM AMOR DE BABA DÚNIA

Alina Bronsky

Traducció Ramón Farrés

132 pàg.

Som en un poblet de la zona d'exclusió de Txenòbil, un lloc on no correspon que hi hagi vida, malgrat tot la natura segueix el seu ritme, les estacions prenen el relleu d'una a l'altra i es dona quelcom que per a la Baba Dúnia és harmonia. Després d´una vida de treball com a auxiliar d´infermeria, amb els fills fora del país, els recursos econòmics limitats i sense tenir en compte la seva edat, considera que el seu lloc és a la casa de la qual la van treure quan hi va haver el desastre.

Una dona que es guia pel seu criteri, va ser la primera en tornar a casa seva, l'han seguit d'altres, molt pocs, amb els anys n’han mort uns quants, d´altres sobreviuen… ella viu, ha recuperat una part de l´hort, viatja a l’indret habitat més proper per fer les compres i les visites a l'oficina de correus on l´esperen els paquets que la filla envia des d’Alemanya, paquets que ella rep amb resignació. No sap a qui està més agraïda, a la filla que l´envolta de tot allò que considera necessari o al fill que mai no envia res, a la fi ha optat per donar les gràcies amb tota l´efusió que pot i fins i tot de vegades demanar-li alguna cosa puntualment per justificar la generositat de la Irina. Sense el que no podria passar és sense les cartes que la filla li escriu, les cartes sempre inclouen fotografies de la neta que no coneix, quan va passar el desastre la nena tenia un any, les parets de la casa de Baba Dúnia estan plenes de les fotos de la Laura, la neta estimada.

Hi ha un incident que porta la nostra heroïna a la presó, allà també troba un sentit a la seva vida, fa amistats, treballa, cus fundes de coixí, n’ha fet centenars i creu que la seva tasca té una utilitat, allà troba una dona que li ensenya el poc anglès que sap, ella té urgència d'aprendre aquesta llengua, té un tresor amagat: una carta de la neta escrita en anglès, el seu objectiu és poder llegir-la. És alliberada, torna al poble, al seu lloc i amb un nou objectiu “recuperar” la neta…

Hem conegut un ésser excepcional que ens és presentat amb uns trets que la fan profundament humana, una dona que ha passat a formar part de la nostra experiència, un exemple de bondat i equilibri. Una lectura necessària, una vegada més una recomanació sense reserves.