miércoles, 25 de mayo de 2016

"Un abril prodigiós" de Elizabeth von Armin


Un abril prodigiós
Elizabeth von Armin
Traducció i epíleg de Dolors Udina


En primer lloc vivim la tristor de l'hivern a Londres; la humitat permanent, el desassossec que ve donat per la falta de llum… La més eixerida i vital de les nostres protagonistes llegeix un anunci al diari que l'acompanya,  no se’n pot desfer: la possibilitat de viure la primavera a Itàlia, la possibilitat de seure sota una glicina florida... ja hi és, hi ha d'anar... Cal compartir les despeses,  per tant, es forma un grup del tot peculiar, dones a qui no uneix cap tret, només el fet que totes volen viure "Un abril prodigiós".
S'instal·len, arriben els marits, reben com a convidat el propietari del castell, tot s'harmonitza perfectament. La jove aristòcrata que forma part del grup i un dels marits viuen una escena de vodevil que resolen amb un nivell d'elegància ideal.


"...Certament, semblava molt feliç; benhaurada, de fet. Podia ser que la felicitat servís de protecció? Que la fes tan intocable, tan sàvia? ..." (Pàg 146). 


Un epíleg que agraïm a la traductora, en el qual cita Vera -la novel·la en què ens presenten una víctima i un botxí, un cas terrible que el talent de E. von Arnim ens explica amb moments plens d’ironia i humor-, i en el qual també ens dóna dades biogràfiques d'aquesta gran autora, que ens ajuden a aprofundir i consolidar la nostra felicitat de lectors.
Llegida a l’hivern londinenc o amb els excessos de la calor de la Mediterrània,  ens transporta a la plenitud de la primavera en un jardí de glicinas. 


jueves, 19 de mayo de 2016

"Sí" de Thomas Bernhard



Thomas Bernhard
Traducció de Clara Formosa Plans

Assistim a un llarg monòleg que ens atrapa, entrem en una espiral de la qual no volem ni podem sortir, Bernhard impacta i apassiona.
Aquest és un estudi minuciós i perfecte de l'ànima humana: Reflexions en una situació límit, moments compartits amb Schopenhauer i amb Schumann, tot escoltant la música escrita a la partitura sense necessitat de cap instrument, "amb el silenci exterior més gran possible, autèntic" (pàg. 97).
"Les masses, que depenen de l'estómac i la propietat, s'havien posat en moviment en contra de l'enteniment i la intel·ligència" (pàg. 57).
Una recomanació gens fàcil d'argumentar: Bernhard és un autor al qual tornarem; ens descobreix un món -el seu- que ens porta a aprofundir en nosaltres mateixos a uns nivells difícils d'assolir sense la seva lectura.
Una traducció excel·lent, que agraïm de manera molt especial en aquest text dificil, estrany i bell.



miércoles, 11 de mayo de 2016

"La hoja del Ginkgo Biloba" de Miguel Rojo



La hoja del Ginkgo Biloba
Miguel Rojo

Contes que es poden llegir com una novel·la, una filigrana perfecta, una manera de dir com cap altra i que ens deixa admirats.

..."Dejé que los días fueran dejando en mí el pesado polvo del olvido, que es la forma de morir educada y silenciosa que tenemos los mejores perdedores" (pàg. 63).

Miguel Rojo fa gran literatura a partir de fets quotidians, essers anònims que ajuden a entendre el món i a entendre’ns. Ho fa sempre d’una manera subtil, sempre prudent i respectuós: esposes, nores, germanes, sogres, nenes, fills, pares, germans, taxistes o revolucionaris... de tots en conservarem la imatge, les seves sentències ens acompanyaran:

..."Entonces la abuela dijo, con una seriedad que daba miedo, en esta casa los hombres siempre han bebido después de haberlo ganado honradamente y nunca nadie se ha atrevido a llamarles borrachos..." (pàg. 19).

Acabem de descobrir un autor a qui prometem fidelitat.



jueves, 5 de mayo de 2016

"El librero" de Roald Dahl



El librero
Roald Dahl
Il·lustracions de Federico Delicado
Traducció de Xesús 

El librero és un conte magistral i inquietant que ens manté en un estat d'alerta mentre gaudim amb tota intensitat cada mot. No podem intuir el final, coneixem la quotidianitat de dos estafadors que fa anys que viuen una situació del tot pròspera. Sembla que res no pot aturar el seu ritme d’acumulació de riquesa. Viatgen als millors hotels, se saben diferents de la resta de clients en els establiment de luxe, des del començament ens adverteixen que menyspreen els rics. De fet, els consideren les seves víctimes.

La llibreria de Charing Cross Road és un indret molt acollidor farcit de llibres rars. El nostre "llibreter"- el Sr. Buggage- seu darrere una taula de caoba del segle XVIII. La Srta. Tottle treballa en un petit escriptori també carregat d'estil. Allà executen, sense miraments, sembla que res no pot fallar... però el final és de faula moral i el lector fa un alè, perquè Deu n’hi do quin parell!

Les il·lustracions són del tot perfectes; abans de llegir ja tenim una opinió dels malfactors, totes les expressions i tots els detalls ens posen a l’aguait.

Un llibre que no pot no interessar, perfecte de forma i de fons: Una recomanació sense reserves.



miércoles, 27 de abril de 2016

"Els nois de zinc" de Svetlana Aleksiévitx


Els nois de zinc
Svetlana Aleksiévitx
Traducció de Marta Rebón

Svetlana Aleksievitx parla d’homes i dones que varen anar a l’Afganistan. Incideix a les mares, mares que reben taüts de zinc, mares que han de viure la injusta mort dels fills. Aquest és un llibre que aprofundeix en el fet que les guerres no poden tenir mai cap justificació.

"El dret de l'home a no matar. A no aprendre a matar. No es recull en cap constitució" (Pàg. 36)
A la coberta ens diuen que Aleksievitx ha estat acusada "d'embrutar l'honor dels soldats". Embrutar l'honor? Són nois de 18 anys, són persones que no han triat; calia disposar de carn de canó i els que mouen els fils van apel·lar al patriotisme i després, davant la desfeta, davant els taüts de zinc, de les mares que han perdut el seny de tant patir, es torna a apel·lar al patriotisme per negar les evidències. Això fa que el Senyors de la Guerra -els que fan la guerra a distància i de manera encoberta- disposin sempre de tot allò que calgui per als seus interessos. Sempre es pretén entendre i justificar des de baix, tot despreciant el poble, els nens, els joves, les mares, els vells...

Aleksievitx ha escrit un important manifest contra les guerres; els seus no li ho perdonen i els països que l'acullen parlen de pacifisme, però els interessos de molt pocs fan que la inèrcia no aturi, que les armes es fabriquin per generar riquesa i que les víctimes siguin sempre els innocents.

Svetlana Aleksievitx dóna la paraula i escolta aquells que han de restar muts.