El nen perdut de Thomas Wolfe

El nen perdut

traducció i epíleg MARCEL RIERA

VIENA editors

El niño perdido

traducción de JUAN SEBASTIAN CARDENAS 

editorial PERIFÉRICA

Som davant un text impecable, una "nouvelle" de 97 pàgines dividida en quatre parts.

Thomas Wolfe dóna protagonisme al seu germà Grover. A la primera part (pàg. 11): Es va girar i va passar pel costat nord de la Plaça i en aquell instant va veure la unió del sempre i de l'ara.

Aquí tenim el vell Grover a punt de fer dotze anys (pàg. 13): Perquè Grover era un nen especial, un nen bo i brillant, un d' aquells infants que marcarà la vida dels que el van conèixer...

A la segona part és la mare qui pren la paraula. I quan es refereix a Thomas Professor (pàg 53): Fixa-t'hi bé, si et pots guanyar la vida amb aquesta feina tan lleugera que tens, ja et pots sentir afortunat, perquè mai cap dels teus ha tingut aquesta sort. Van haver d’escarrasar-s'hi per guanyar-se la vida.

A la tercera part, és Helen qui evoca els seus 14 anys, per explicar l’entremeliadura que va protagonitzar amb Grover; van agafar un tramvia i voltaren pel barri de negocis de St. Louis. Grover portava 60 centaus a la butxaca i va convidar la seva germana... quan tornaven a casa, deprés d'aquest àpat clandestí, es trobà malament i el Dr. Parker donà el pitjor dels diagnòstics...

Al final és Thomas qui evoca en Grover, tot tornant al lloc, a la casa on va morir.

Una perfecció que ens impacta, una lectura a la qual tornem inmediatament, perquè és com si necessitéssim retenir aquelles descripcions, com si volguéssim guardar per sempre les paraules amb les quals ens han fet arribar aquest fragment de Vida.

Molt important i del tot necessari l'epíleg del traductor Marcel Riera. Gràcies.

En aquest blog vaig recomanar el passat 5 de maig "Especulación", editat per Periférica. És el llibre a través del qual vaig conèixer T. Wolfe. Amb aquest segon text confirmo que es tracta d'un autor cabdal dins la literatura del seu moment. Això ja ho han dit els grans Sinclar Lewis, William Faulkner o Jack Kerouac. Un autor al qual haurem de tornar sempre que cerquem la perfecció a l'hora de mostrar l'ànima de l'ésser humà. 

Blai Bonet - Poesia Completa

Blai Bonet - Poesia Completa

Edició crítica de Nicolau Dols i Gabriel de S. T. Sampol

Próleg de Margalida Pons

editorial 1984 - 1374 pag. - 70 poemes inédits

Som davant un esdeveniment literari important. Per primera vegada s'ha editat la poesia completa de BLAI BONET. És un poeta importantíssim al segle XX, no només tenint en compte la literatura catalana: la seva poesia és universal i ell n’és un poeta cabdal. Molts tenen el privilegi d'haver-hi pogut conversar: era un persona assequible, un Home –amb majúscules - senzill i savi.

En aquest llibre de 1374 pàgines s'inclouen 70 poemes inèdits. Era vital que es portés a terme aquesta edició i hem d' agrair als editors l'esforç material que això representa. Els responsables d'aquesta edició crítica són Nicolau Dols i Gabriel de la S.T. Sampol. El pròleg, excel.lent, és de Margalida Pons.

En fi, Blai Bonet és un poeta que, per a tots els que el poguem descobrir ara en la seva totalitat, esdevindrà de ben segur un autor de capçalera. Un Home que ens ajudarà a entendre el món.

La llibreria ambulant

LA LLIBRERIA AMBULANT 

Ed. Viena - Traducció: Dolors Udina

LA LIBRERIA AMBULANTE

Ed. Periférica - Traducció: JUAN SEBASTIAN CARDENAS

Roger Mifflin, llibreter ambulant, viatja amb un enginyós carro - EL PARNÀS- i l' acompanyen l'euga Peg i el gos Bock. Aquest home duu els llibres allà on mai no podrien arribar, viu la plenitud d'entregar el text al lector.

Això dóna la màxima trascendència a les dues paraules LLIBRE i LECTOR i el llibreter esdevé l’intermediari. Mifflin, un home culte i respectuós que considera "savi" l’escriptor d'èxit del moment, un home humil i feliç que viu la plenitud de cada instant.

Actualment, tothom te accés a "tots" els llibres; això genera lectors compulsius: gran quantitats de llibres, que es venen fent ús de tots els mitjans perquè caiguin sobre el planeta com una plaga... Roger Mifflin fa arribar a cada lector el seu llibre tot donant-li el tracte que li correspon, un saber preciós i únic que va adreçat a un lector també únic.

Gràcies a editors que no fan comptes d'omplir el món amb els seus descobriments i a autors que no escriuen amb la finalitat d'esdevenir mediàtics, podem seguir llegint i gaudint de la trascendència del text que ha estat escrit per fer arribar al lector -per mitjà d' una mà amiga que mereix la nostra confiança- un tresor.

A part de les recomanacions literàries, a la pàg. 59 el gran Mifflin dedica unes línies a parlar-nos de Brooklyn, el lloc triat per retirar-se a escriure el seu llibre. Aquesta comparació entre Brooklyn i Nova York hauria de figurar a totes les guies de viatges:

Central Park: aquí ho té, és el centre de totes les coses, envoltat de murs d' orgull. En canvi, quina meravella és Prospect Park, que permet una bella vista dels turons de la humilitat! No hi ha esperança per als novaiorquesos, que es rabegen en els seus pecats monumentals com a gratacels; a Brooklyn, en canvi, hi ha la saviesa dels modestos.

Gràcies als editors que han sabut triar tenim un llibre que no deixarem de recomanar.

Viatges amb la tieta

Graham Greene

Traductor: Dolors Udina

Editorial: Viena edicions

Un nebot ensopit, treballador​ de banca prejubilat, ha viscut sempre en una petita ciutat. T​otes les seves alegries tenen lloc en el jardí,​​ on cultiva dàlies... Aquí és on se centren les emocions que la vida li dóna, li fa mandra tot... Rep cartes colpidores d' una amiga-veïna que ha marxat a l'Índia i des d'allà encara se li insinua...En fi, a ell l' ha de fer reaccionar La Tieta. La Tieta?? Qui és la mare? Tant és, Graham Green ens vol dir altres coses.
La Tieta és una dona que viu còmoda i no es fa vella. Sempre al marge de la llei, té les pitjors amistats i sempre ha sobreviscut a partir de negocis obscurs; viatja amb un ciri que conté un tresor. El seu amic Visconti, el vell Wordsworth, obres d' art falses, marihuana camuflada amb les cendres de la "mare" de Henry Pulling... Un desgavell!
Una tieta pícara i divertida, una tieta que es fa estimar... no fa cap esforç perquè la societat la respecti. Aquest és el gran encert de la tieta Augusta; ella vol viatjar i viure, per això rescata el nebot del jardí de les dàlies i se l'enduu amb l'Orient Express, el fa anar fins a l' Argentina i Paraguai, fa un "heroi" de l' ensopit Henry.
Quan els malfactors no cerquen el poder social, no es fan respectar.​ Q​uan roben amb mesura, poden esdevenir ​é​ssers estimats i "admirats" com la Tieta Augusta.
Graham Green va dir que havia escrit aquest llibre només per divertir-se​.​
​Gràcies a ell ​tots ens divertim i tots aprenem d'aquesta Tieta exemplar que aconsegueix una forma de plenitu​d​ sense fer mal a ningú. Déu n​'h​i do!

Carta a mi madre - La mirada inocente

CARTA A MI MADRE - LA MIRADA INOCENTE

Georges Simenon

Tusquets Editores 

En aquest blog sempre he citat novetats, però aquesta vegada vull compartir amb vosaltres una lectura que he fet aquest estiu, un llibre en què no vaig reparar quan va ser editat en castellà. Aquesta lectura m'ha dut a conèixer i valorar, encara més, el gran Simenon.

Les reflexions d'un fill que viu els darrers dies de la seva mare: Una lectura molt important que va fer-me llegir de nou La mirada inocente (2003), obra que també us recomano.

Diuen que, en un programa de Pivot, Simenon va considerar aquesta novel.la com la més important per a ell. La vaig llegir quan Tusquets la va publicar l' any 2003. Gabrielle, la mare del petit Louis Cuchas, és per a mi un dels personatges femenins més entranyables que he conegut als llibres. El petit dels seus fills amb una "mirada innocent" ens explica el món que l'envolta des dels seus tres anys; amb ell vivim "un París", el seu, el de na Gabrielle i en Louis, ells ens expliquen els primers 50 anys del seu segle XX.

Fins ben aviat; com sempre, el meu desig de les millors lectures.