261

 

LLIBRE

 

 

OURIKA

Claire de Duras

Traducció i pròleg Lluís Maria Todó

Epíleg d'Aissata M'Ballo

62 pàgs.

Claire de Duras, (1777-1828), Ourika, (1823)

Lluís Maria Todó, ens diu al pròleg:

..."aquesta prosa fascinant, exacta, elegant i controlada, al servei d'un argument de gran complexitat i fondària moral que, per desgràcia, manté la vigència polèmica fins ara mateix." pàg. 10

Novel·la basada en un fet real, el moment històric són els anys del Terror i els posteriors durant el mandat de Napoleó com a emperador. Ourika, la nostra protagonista, explicarà la seva vida a un metge, que no és a temps de salvar el seu cos, la negació a la vida, a que l'havia dut la tragèdia, tindrà més força que la conformitat a què la porta el seu misticisme.

Al Senegal va ser rescatada de l'esclavitud, quan a dos anys va perdre la seva mare, un cavaller, la va prendre i la va entregar com a regal a Madame de B. una aristòcrata, que tindria cura d'ella i la criaria com ho hagués fet amb una filla, Ourika va tenir drets i privilegis, va trigar molt a tenir consciència del color de la seva pell; ningú va saber que havia tingut accés a una conversa, on ella tenia tot el protagonisme, una amiga de la seva benefactora, deia sense embuts que Ourika no tenia cabuda al món on l'havien situat, ningú no es casaria amb ella per amor, només ho podria aconseguir per diners, algú a canvi de diners potser accediria a tenir fills amb ella, ella no acceptaria mai aquesta solució, per tant, era un fet que no tenia un lloc al món que l'havia acollit. Aquesta realitat va enfonsar l'adolescent en una tristesa de la qual ja no es va poder refer, tenia l'amor incondicional de la seva protectora, de petita s'havia cregut una igual que Charles, l'infant amb el qual havien crescut com a amics inseparables, net de Madame de B. de qui a l'adolescència es va enamorar. Va pasar al costat de Madame de B. els anys del Terror, sempre juntes, d'aquesta dona tindrà la millor de les opinions:

"Madame de B. posseïa en grau suprem tot el que constitueix l'encant de la vida interior. Era indulgent i fàcil, davant d'ella es podia dir tot; sabia endevinar que volia dir allò que li havien dit."

Totes aquestes qualitats excepcionals no són suficients per fer front a la realitat a la qual la vida la va portar quan va acceptar el regal d'un ésser humà, va fer el que va poder, però sempre movent-se en la superfície, Ourika era acceptada perquè ningú, excepte l'amiga que gosa dir-ho, era capaç de contradir a Madame de B. però quan Ourika va raonar com una adulta i recolzada en la seva exquisida formació humanista, es va saber exclosa, es va saber sense drets i sense la possibilitat d'estimar, va recuperar la pau per la via d'un profund misticisme quan el cos ja no tenia possibilitats de guarir-se.

Hi ha un moment que ens dirà:

"Tots els cors tenen les mateixes necessitats, i la desgràcia, que potser no és la privació de les necessitats del Cor?" pàg 39

Una reflexió que malauradament no ha perdut vigència, recollim unes paraules de l'epíleg:

"Vivim en països que encara no són capaços d'acceptar la part de culpa en el comerç atlàntic d'esclaus i les conseqüències devastadores que encara continuen patint els països del mal anomenat Sud Global." pàg. 62

Claire de Duras, una autora que ens ha seduït, en molt poques pàgines, ens ha presentat un fet de gran complexitat amb precisió i bellesa, hem de manifestar la nostra gratitud als editors que l'han triat per al seu catàleg, esperem tenir l'oportunitat de gaudir de la resta de l'obra. Agraïm a Lluís Maria Todó el pròleg i la traducció, pel que fa a l'epíleg, el nostre sincer reconeixement.

Una recomanació sense reserves una reflexió necessària que ens porta a un moment de profund plaer literari.