llibre

 

 

 

 

CÓSIMA
GRAZIA DELEDDA
Traducció María Teresa Navarro
191 pàgs.

Grazia Deledda, (1871-1936), Premi Nobel de Literatura, 1926, CÓSIMA (obra pòstuma).

Cósima va anar a escola fins als deu anys, la posició social dels seus la portava a observacions estrictes de la vida de social al Nuoro que la va veure néixer; el pare era un comerciant inclinat a la lectura i amb dots per a la poesia que exercitava sobretot oralment, un home enamorat de la mare dels seus fills; més jove i eternament melancòlica, malauradament va quedar aviat vídua per passar en solitari les estretors de mantenir una família que havia d'aparentar; els dos fills barons, no la van ajudar, més aviat l'omplien de preocupacions, fins i tot, eren un entrebanc a l'hora que les germanes trobessin un promès:

..."por la triste razón de los hermanos que no inspiraban confianza ni honorabilidad." pàg. 153

El germà que més prometia era un embriac, que van tractar sempre com un malalt incurable, cada vegada que es feia evident la seva debilitat, l'equilibri de la família trontollava i la mare quedava tocada per una profunda tristesa, l'altre germà, administrador dels béns, era expert en tripijocs i donava prioritat a les seves disbauxes.

Molt jove, Cósima va tenir la certesa de la seva tasca en aquest món, sabia:

"... que Dios le había dado una inteligencia superior a la normal, y sobre todo una conciencia clara y profunda como el agua en la que se distingue cada hilo de luz y de sombra, para ser guia de sí misma en el camino de la verdad." pàg. 118

Aïllada a Nuoro, va arribar a publicar, els editors del continent van entendre que eren davant d'una escriptora excepcional i li van donar suport; ella entenia que havia de sortir de l'illa, per això s'havia de casar; va anar per feina, va cercar marit, el destí va posar al seu camí l'home amb el qual compartiria la vida, va trobar el seu lloc al món literari, sorprenia tothom, una dona sense instrucció que venia d'un poble perdut de Sardenya, van arribar a fer befa de la seva aparença... ella n’estava per sobre, tenia altres fites, escrivia, tenia molt a dir, havia anat poc a escola, les lectures que va tenir a l'abast, la minsa biblioteca del pare, les revistes literàries que es feia dur del continent la van ajudar a reafirmar-se :

"Decidió no esperar nada que viniera de fuera, del agitado mundo de los hombres, sino todo de sí misma, del misterio de su vida interior." pàg. 137

Cósima, publicada pòstumament, ens porta a conèixer l'autora, sabem de "primera mà", qui era aquesta dona de dots excepcionals, sabia que tenia molt a dir i ho va fer, va ser mare, va atendre a les obligacions domèstiques i familiars, sense deixar d'escriure, deixant una obra fonamental i feliçment reconeguda.