LLIBRE

 

CASES EN EL CREPUSCLE
Eduard von Keyserling
Traducció Clara Formosa Plans
197 pàgs.

Eduard von Keyserling, (1855-1918), CASES EN EL CREPUSCLE, (1914)

Assistim al crepuscle d'una noblesa, els darrers representants s'esforcen per salvaguardar els patrimonis i han procurat no alterar els protocols ancestrals, tant en la vida social com en l'intimitat. Fastrade von Warthe, viu amb el pare, un vertader puntal de la comunitat que ens presenten; la tia, dedicada a dur a terme tots els rituals domèstics que garanteixen el respecte a la tradició; acullen a una velleta, la mainadera, fa solitaris de manera incansable i deixa anar frases, en francès, reservades per a cada ocasió; en aquesta casa pesa la desgràcia de la mort del fill, un duel... aquest fet obliga la filla a tornar al seu lloc a la família, havia marxat per tenir cura d'un pretendent malalt, va morir i ella va trobar, per un temps, el seu lloc al món dedicant-se a ajudar als necessitats.

Egloff, el veí que està dilapidant el patrimoni, un personatge gens recomanable, demanarà la mà de Fastrade, el pare i la tia no ho poden evitar, respecten l'opinió d'ella, la jove accepta, creu que el salvarà del desastre, ell té una visió molt més realista de tot plegat:

"No vull que m'ajudis, vull que m'estimis." pàg. 134

"... Precisament al teu pare li agradava parlar de l'ofici sagrat d'administrar i conservar les propietats dels seus progenitors. Bé, nosaltres no hem sabut mantenir aquesta devoció, però no hem buscat una devoció renovada. I és per això que nosaltres no ens prenem res gaire seriosament, ni tan sols els pares, ni les nostres àvies. I d'aquí deriven també les ganes de fer escarni de qualsevol ideal honrat." pàg. 101

Hi ha membres d'aquesta societat que volen viure i mantenir la dignitat i els costums, com el pobre Duchhausen, que troba la pau al costat de la mare, una dona a qui les arrugues afavorien "eren les arrugues de l'amabilitat", i la germana; aquestes han deixat el castell a la jove senyora Duchhausen perquè ocupés el seu lloc sense que ningú li faci ombra, però la tranquil·litat no ha estat possible, en Dauchhausen només demanava a la vida "dignitat i alegria" i aquesta gràcia li ha estat negada.

La noblesa feble i decadent pateix una nova malaltia "els nervis" el metge ens diu que d'aquest mal no s'havia sentit parlar mai en la generació anterior; Gertrude, la jove a qui van diagnosticar el mal i li van prohibir que tornes a cantar, la seva passió.

Una atmosfera que ens atrapa, la força del traç perfecte ens sedueix, els personatges queden amb nosaltres; aquesta novel·la arriba precedida per dos relats, Aquell estiu sufocant i Harmonia que ens van dur a la predilecció per l'autor, tant la traducció dels relats com la de la novel·la que tenim a les mans, ens obliga a aturar-nos davant la perfecció del mot just. Una vegada més una recomanació sense reserves.