sábado, 27 de mayo de 2023

Llibre

 


 

ARA NO MIRIS
Daphne du Maurier

 
Traducció Lluís-Anton de Baulenas
110 pàgs.


Daphne du Maurier, 1907-1989, ARA NO MIRIS, (1971)

Anglesos que fan vacances a Venècia, cerquen uns dies d'esbarjo, tenen un dol recent, una filla, seduïts per l'entorn s'acomoden de mica en mica en una nova quotidianitat.

Ens presenten la ciutat com un laberint, de dia els turistes ho envaeixen tot, de nit, de manera sobtada, són les ombres i els silencis que prenen protagonisme.

La primera escena transcorre en un restaurant de Torcello, el poblet de les puntaires, "Ara no miris" diu en John a la seva dona, hi ha dues velletes, del tot peculiars, en John considera que se'l miren de manera insistent, els diverteix esbrinar la identitat de les senyores... lladres, assassines... qui els hi havia de dir que aquell mateix dia començaria una relació amb les turistes; són escoceses, una d'elles és cega, l'altra fa de guia, s'allotgen en una discreta pensió, des del primer moment ja els uneix un fet, les capacitats de les germanes per conèixer i esbrinar fets i trets dels altres, en una primera conversa parlen a la Laura de la filla que els va deixar, això la deixa del tot trasbalsada, a les velletes qui més les ha inquietat és en John, veuen en ell unes peculiaritats sensorials del tot especials.

Tornen a la ciutat, volten pels indrets obligats per als turistes i per racons menys transitats, en John fa molts esforços per evitar que la seva dona s'obsessioni amb les paraules que les dones han pronunciat respecte de la filla morta, vol tornar a la tranquil·litat que començaven a viure... Aquell vespre, a l'hotel, s'assabenten que, a Londres, el fill està malalt, els han cridat del col·legi on viu, l'han d'intervenir, res greu, però sí urgent, decideixen que na Laura marxarà en avió al matí i ell farà el viatge de tornada amb cotxe, sortirà a la tarda.

En John veu una imatge que el porta al neguit, la Laura no ha partit, la veu en un vaixell amb les dues escoceses, vol saber què ha passat, indaga, l'ajuden el personal de l'hotel, va a la policia... l'home es desespera quan parla amb la dona que ha arribat a Londres, està al costat del fill, ell l'ha vist acompanyada de les escoceses, aquesta visió el persegueix, així i tot, procura no perdre la calma i partir cap a casa, com estava previst.

Al vespre, la ciutat s'ha buidat de multituds, ombres i silenci, en John tornant a l'hotel, aclaparat per la confusió. Veu una nena, que fuig d'algú, vol  protegir la petita, arriba fins a ella, no és una nena, és una persona gran que fa la mida d'una criatura, en John és agredit, aquella dona el mata.

La imatge de la dona i les senyores escoceses, que va veure el John, tindrà lloc amb motiu de la seva mort, quan la Laura torni a Venècia per fer-se càrrec de les despulles.

Una intriga perfectament dosificada, com sempre a l'obra de Daphne du Maurier, unes pinzellades perfectes i precises dels personatges, un aprofundir magistralment en l'ànima humana.

Una recomanació del tot segura.


No hay comentarios:

Publicar un comentario