llibre

 

LA TERNERA

Aurora Freijo Corbeira

122 pàg.

Una lectura que ens deixa trasbalsats, una forma perfecta, una bellesa que ens atrapa, ens ajuda a pair allò que ens diuen. El fet és terrible, una nena de 5 anys ha estat violentada, ha de mantenir el secret. Algú a qui el dolor ha convertit en adulta i sàvia.

Aquesta nena té un pare molt estimat, una mare malalta i que té altres passions fora de la família, uns germans que no ens dona a conèixer, l'enyor a la terra dels seus, als paisatges que els acullen de vacances.

"Suele tener la boca callada...

...por indefensión y por soberbia doliente.

...sus cinco años de marcada delgadez son sin embargo ya toda una vida." pàg. 30

No sap jugar "su cuerpo no está para juegos".

"No hay quien detenga a la intemperie en la que ella entró, que se coló en un descuido de todos y de nadie." pág. 41

L'adult és un veí, amb el qual hi ha tota la confiança, portes obertes, tertúlies a la fresca, amb ell hi ha una vella, una mare preocupada per la netedat, insensible al crim que el seu fill duu a terme, amb meticulosa regularitat darrera aquella porta tancada.

No és suficient l'amor i la dedicació del pare, ni el col·legi triat amb cura, ni haver tingut una mare que la va ensenyar a llegir, en el sentit més profund del terme:

"...Para leer, primero hay que escuchar los amores de las palabras, dejarlas entrar en los oídos, respirarlas y reposarlas en alguna parte del corazón, con el ritmo del alma" pág. 98

L'autora ha passat a ocupar un lloc important a la nostra experiència, una novel·la feta de petits fragments encapçalats per un títol, una manera de dir... contundent i tendre a l'hora.