llibre

 

EL HUÉSPED

Isaac Bashevis Singer

Traducció Andrés Catalán

56 pàg.

Isaac Bashevis Singer, 1902-1991, jueu d’origen polonès, que es va establir definitivament als EEUU l'any 1940, va ser guardonat amb el Premi Nobel l'any 1978.

Tenim la sorpresa que aquest relat ha estat "descobert" el 2018 per The New Yorker. Un fet del tot memorable per a tots els lectors incondicionals de Singer.

En un conte titulat EL DESTÍ, Singer ens diu unes paraules que queden amb nosaltres, el destí:

..."és la trampa que ens parem a nosaltres mateixos".

La narració que tenim a les mans ens presenta dos personatges, dos jueus que han trobat el seu lloc a la ciutat de Nova York, dos homes amb actituds completament oposades davant la vida, dues persones que han patit, que han perdut els seus de forma violenta, dos personatges que han viscut a la pròpia pell la brutalitat dels totalitarismes.

Mentre Reb Berish intenta trobar l'harmonia en el seu present, s'ha d'enfrontar sol a la darrera etapa del seu camí, la vida tampoc l’ha afavorit en els negocis. Va començar de manera humil venent retalls amb un carretó i la precarietat va quedar amb ell, malgrat tot, té un sostre, una petita pensió i un lloc al cementiri, és molt religiós i els rituals que precedeixen la seva vida el porten a una certa pau, a un equilibri precari, un equilibri que es podria trencar.

Com a personatge oposat tenim Morris Melnik, l'hoste, un supervivent dels horrors de l'Holocaust, que cada dia té presents els causants de la desgràcia del seu poble, no té cap norma ètica, té un enfrontament permanent amb la Divinitat que fa possible tanta injustícia, no pot acceptar un Déu que ha permès que Hitler i Stalin fessin la seva, la moral i l'ètica són una nosa per a l'hoste.

Una vegada més, Singer ens presenta la vida dels jueus de l'est d'Europa emigrats a EEUU, concretament a Nova York, als barris que els acullen, la vida quotidiana de personatges que esdevenen del tot entranyables en la nostra experiència de lectors.

Aquest llibre inclou, el discurs d'acceptació del Premi Nobel que Singer va pronunciar el 1978, acaba amb aquestes paraules:

"...En sentido figurado, el yidis es la sabia y humilde lengua de todos nosotros, el idioma de la asustada y esperanzada humanidad."