INFELIÇ
Ivan Turguénev (1818-1883). El nostre narrador, un jove de divuit anys estudiant a la Universitat de Moscou, l'afició als escacs el duu a establir una relació del tot cordial, que aviat els convertirà en amics, amb Aleksandr Davíditx Fustov.
A través de Fustov coneixem a Susanna Ivànona i la seva dolorosa història. Filla no reconeguda, però protegida junt amb la mare pel pare, de la seva infància i dels silencis que va aprendre a conviure ens diu:
..."les criatures infelices entenen les coses més ràpid que les felices..." pàg. 95
També es mirava amb perplexitat a Ivan Matvéïtx, el senyor a qui llegeix i que aviat sabrà que és el seu pare.
..."Sempre em sorprenia tot el que sabia Ivan Matvéïtx, i que tots els seus coneixements no li servissin de res". pàg. 110
Malgrat les lectures, la inèrcia de la societat era dominant.
Una dona sensible i cultivada a qui totes les circumstàncies se li tornen en contra, la mort de la mare, la tristesa de formar part de la família del padrastre, un personatge terrible d'origen alemany, que de sobte vol esdevenir més rus que els altres. La fatalitat també fa que mori el pare un "perfecte francès" que va conservar una aparença jove fins a la mort i tractava tothom amb cortesia, al capdavant de les seves possessions va ser substituït per un germà inculte i groller, el primer que va fer quan va instal·lar-se:
"...va fer beneir la casa, fins als graners i els cellers per tal d' "expulsar radicalment l'esperit volterià i jacobí". pàg. 117
També dona atribucions a Ratsch, el padrastre de Susanna Ivànovna, home mediocre i sense principis, la cobdícia és un dels seus trets fonamentals.
Un enamorament frustrat, un darrer "crit" fatalment desatès i els interessos del terrible Ratsch, precipiten el final tràgic d'una vida malaguanyada.
Turguénev, "el més europeu dels escriptors russos" ens diuen a la coberta, presenta una societat que es nega a l'obertura, que nega tot allò que vingui de fora, que feia fumigar per expulsar les idees de progrés...
Una lectura imprescindible per aprofundir en Turguénev, una recomanació sense reserves. Tota la gratitud als editors i al traductor que ens la fan arribar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario