"TOTS ELS CAMINS" de Joan F. Mira

TOTS ELS CAMINS

Joan F. Mira

384 pàg.

En la introducció, l’autor ens diu del nostre present:

...”Temps de comoditat com a dret comú i de banalitat com a mercaderia habitual.”

Joan F. Mira ens explica el món amb la mirada de l’antropòleg.

Coneixem un jove amb vocació de sant. Acceptar la pobresa no li resulta excessivament complicat, és simplement privar-se de coses. Pel que fa al vot d’obediència, ens fa una comparació amb les dictadures polítiques:

… deje en manos de su superior disponer de su propia persona” pàg. 77

l’Any 1956 segueix la formació a Iratxe, Navarra, allà es troba amb tots els perfils possibles de companys i de professors, com aquell pobre capellà que es pren certes llibertats, però sap retrocedir i de qui rebrà un regal del tot important GRAMÀTICA VALENCIANA de Manuel Sanchis Guarner.

...”Jo, gairebé o del tot sense fe, i amb molt poca esperança, sovint enyoro aquell món i estic incòmode en aquest” pàg. 154

Els anys de Roma on pot mesurar el poder dels jesuïtes i la pobresa dels escolapis, aquí viu un moment de plenitud intel·lectual, està envoltat de savis i disposa de tots els mitjans, la ciutat dels grans contrastos, placetes brutes i tristes a dues passes de l’opulència d’edificis i personatges.

...”Es comença a dissoldre l’aspiració a santedat” pàg. 187

Té la valentia d’abandonar la Universitat Gregoriana, ja sense sotana i gràcies a l’ajut del germà gran, acaba els estudis a la Universitat Lateranense, el nivell és un altre i les privacions materials el porten a sobreviure amb mínims.

Torna a València, coneix a Donya Olimpia Arozena, aquella dona que el franquisme ha arraconat l’acull com a professor de grec a la seva acadèmia i és qui l’encoratja perquè es presenti a oposicions d’institut. Comença la relació amb persones compromeses políticament amb l’esquerra, experiència de treballador a fàbriques d’Alemanya, ens diu dels seus companys:

...”Ja tenien prou faena a superar l’horror que havien causat i també el que havien patit. Hitler era un nom impronunciable inexistent”. Pàg. 257

Viatja en tren de València a Barcelona, on viu de manera directa els moviments migratoris interns que s’estaven produint a l’Estat.

1968 viatja a Paris, a Escòcia, treballs de camp al País Valencià… trucada de Claude Levy-Strauss, es confirma la seva autoritat en l’antropologia social.

Un viatge a Guinea Equatorial, un impacte que el porta a observar:

…”El poder de la propaganda amb eslògans de retòrica vàcua és una força universal i antiga plena de destrucció, de crims i de misèria” pàg. 379

Hem tingut el privilegi, d’accedir als records del gran erudit, per sobre de tot un home savi i bo. Aquestes confessions, amb la profunditat en les observacions de l’antropòleg, són una lectura del tot imprescindible.