BON DIA, TRISTESA
Françoise
Sagan
Traducció
Josep Maria Pinto
181
pàg.
l’Any
1954, quan l’autora en tenia 19, aquesta novel·la va passar a ser
un clàssic indiscutible, una referència obligada.
Aquesta
lectura ens fa tenir una total admiració a l’autora, una persona
dotada a 18 anys d’unes capacitats indiscutibles per crear perfils
literaris d’una gran perfecció, crea uns personatges magistralment
dibuixats, ens presenta una societat que sobreviu a tot, l’esnobisme,
la frivolitat, el viure amb despreocupació, el classisme social…
Quina perfecció a l’hora de fer-nos arribar els seus personatges,
que no són fruit de l’experiència… Una lectura que no perd
vigència, a la qual potser hi tornarem, l’atmosfera ens atrapa des
del primer moment, tenim totes les sensacions de l’estiu a la
costa, ens absorbeix el paisatge del sud de França.
Ens és
presentada una família, formada per pare i filla, la mare va morir,
la noia acaba de passar uns anys en un internat, el pare, un home
atractiu, amb capacitats per guanyar diners i del tot abocat a les
seves conquistes, un seductor per a qui aquest tret és la
característica principal.
La
filla, és la feliç col·lega del pare, es miren la vida junts,
comparteixen festes i riuen, neden, viuen esquivant compromisos. La
noia, ens admira immediatament per les seves capacitats de conèixer
amb profunditat a qui tingui davant, les seves brillants reflexions i
unes dots per a la manipulació que ens enlluernen.
La
burgesa que pretén esdevenir part de la família, no és possible,
primer perquè la noia ho ha decidit, no encaixa, és una dona que
treballa, que és més convencional i que es permet tenir plans per
als altres dos, li agradaria posar fi a la disbauxa.
L’amiga,
del pare, una dona que encaixa perfectament amb el món de la
frivolitat, és jove i guapa, amb un posat d’eterna adolescent, es
deixa dur… ja li va bé que li diguin per on ha d’anar.
Hem
conegut un microcosmos real, acompanyem els nostres personatges
durant un estiueig durant el qual passen fets del tot
transcendentals, però res impedirà que tornin a la seva
quotidianitat per seguir una inèrcia que els ha atrapat
definitivament.
Una
reflexió del tot necessària, una joia més d’aquest catàleg de
Viena Edicions. Col·lecció “Petits plaers”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario