PROLETERKA
Fleur Jaeggy
Traducció Anna Cassassas i Figueras
86 pàg.
“El teu pare. La meva filla. Una colla de possessions inútils”
pàg. 83
Pare i filla embarquen en un viatge de plaer a bord del Proleterka,
la resta de passatgers són amics del pare, membres d'una corporació
fundada el 1.336.
Pare i filla quasi desconeguts, les trobades han estat puntuals i
carregades de rituals, un cop a l'any es troben per participar en una
processó amb què acomiaden l´hivern, la jove ens diu respecte al
seu pare:
“A mi em sembla que acomiadava alguna cosa que no havia tingut
mai”. pàg. 13
El pare encara no té setanta anys i “uns ulls gèlids que no tenen
la consistència d'una mirada”.
Els esperen catorze dies de postes de sol.
Allà es troba amb antics coneguts, aquells que de petita havia
observat en silenci, que l´havien fet sentir exclosa.
Evoca també l´àvia materna Orsola, els silencis…
La nena a set anys va conèixer un home que va matar la seva mare, un
home trist que ha patit presó i que vol “fugir de la llibertat”
En Johannes, el pare, es va casar amb la dona que va triar la seva
mare després de sentir-la interpretar Chopin. Anys més tard, la
mare és a Nova York, un món de luxe i bellesa, el seu Steinway
viatjarà a Europa, més tard serà propietat de la filla.
La noia s’ha fixat en un oficial, membre de la tripulació de
iugoslaus. Aviat el visitarà a la seva cabina, les escenes que viurà
semblen imatges d´una pel·lícula. Després una trobada a la cabina
del mariner Nikolai.
“Sent plaer en el disgust”
“Quan s'acabi el viatge, ho ha de saber tot” pàg. 64
Sorgeix un altre pare, un pare que la mare va decidir ocultar.
Paraules que ens commouen, les sensacions ens acompanyen, una manera
de dir que ens trasbalsa i sedueix alhora, tindrem la necessitat de
tornar-hi.
Una vegada més una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario