llibres

EL OASIS

MARY McCARTHY

Traducció Raquel Vicedo

Introducció Vivian Gornick

183 pàg.

Una lliço d´estil

Mary McCarthy (1.912-1.989) no va resistir a la temptació de fer reviure en una novel·la persones que l'envoltaven al final dels anys 40 quan formava part de l'equip de la Partisan Review, “braç literari del Partit Comunista”.

Òrfena des dels sis anys, va ser protegida per parents que li van proporcionar uns anys de precarietat material i intransigència religiosa, vivències que van inspirar MEMORIAS DE UNA JOVEN CATÓLICA- 1957, d’adolescent és acollida pels avis materns, que li ofereixen la possibilitat d'accedir a estudis universitaris al prestigiós Vassar College, experiència que dona lloc a la novel.la EL GRUPO- 1968. Va mantenir correspondència amb Hannah Arendt ENTRE AMIGAS 1949-1975.

Mary Mc. Carthy és una figura important del pensament del segle XX, que ens ofereix les observacions del seu entorn, intel·lectuals, satisfets del seu lloc al món, arrogants, classistes, ingenus… no comptaven que poguessin ser motiu de sarcasmes, l’esmolada ploma de la McCarthy s´havia de limitar a la crítica teatral, per això l’havien contractada.

Persones de més o menys bona fe als quals sobrepassa el propòsit de vida comunitària, el grup es divideix entre els realistes i els puristes, les situacions en les que cauen ens diverteixen i la perfecció en l’ús de la ironia ens duu a aturar-nos a cada frase. Al grup tenim un element aristocràtic, la Macdermott, tot i els seus esforços per semblar una més:

…”la cuchara de plata tintineaba en su boca cada vez que hablaba contra los privilegios” pàg. 36

O el pobre Preston Norell, al qual la seva dona li recordava la seva mare, ben intencionada però irritant:

…”En consecuencia tenía la desagradable sensación de haber nacido casado” pàg 83

Vivian Gornick, autora de la introducció, ens parla de la importància que va tenir la McCarthy per a les dones de la seva generació:

…”éramos capaces de ver que la necesidad de McCarthy de ridiculizar a sus personajes era un mecanismo de defensa comparable al abandono de Claryssa Dolloway del lecho conyugal”. pàg. 11

Aquesta necessitat d’aprofundir amb ironia i saviesa en membres "intocables" de la societat no ha perdut de vigència, per tant som davant d’una lectura necessària.