sábado, 9 de septiembre de 2017

"Històries de Pequín" de David Kidd



Històries de Pequín
David Kidd
Traducció de Francesc Parcerisas
223 pàg.
18 €


L’any 1946 David Kidd arriba a la Xina procedent dels Estats Units. Té una beca a la universitat. Just abans de l’arribada del règim comunista, s’ha casat amb Aimee, una jove que pertany a una antiga nissaga familiar, els Yu, on es donen tots els trets de la tradició xinesa més ancestral. La jove parella ocupa un espai a la gran casa familiar que acull els fills casats amb les seves famílies. En aquesta residència també hi viuen la tia Qui, vídua d’un germà del pare de l’Aimee, que ocupa unes estances acompanyada de la tieta Hu, i una gran quantitat de criats que han servit la família generació rere generació.

En aquesta novel·la ens presenten, de forma magistral, la vida quotidiana de la ciutat de Pequín abans de la revolució i ho fan a través del retrat d'una família que ostenta el poder des de temps immemorials.

A l’octubre de 1949 -la vigília de la proclamació del Règim comunista- David Kidd i la seva dona passen l’estona amb la tia Qui, la qual fa una interpretació de la realitat a partir dels seus coneixements de geomància i fengshui.

Els fets es precipiten, la vida es capgira, l’encenser que havia estat actiu durant cinc-cents anys deixa de cremar perquè l’apaga la filla del cuiner. La jove comunista “traeix” els senyors, assistim al final d’una civilització. Els nobles i els seus béns són utilitzats pels nous governants; els Yu sobreviuen com poden a les vexacions. La Germana Gran, que ha estat educada seguint protocols ancestrals i a qui tots suposaven feble i espantadissa, és obligada a participar en el projecte “d’eradicar la prostitució” i se’n surt perquè sap seguir les directius dels seus superiors. Ella, com els seus germans, s’adapta a les noves consignes. Després de trenta anys, quan David Kidd els visita, troba els supervivents malalts i decadents però mantenint

...el mateix aspecte orgullós i fins i tot un xic arrauxat amb què jo els recordava de tants i tants anys enrere” (pàg. 223).

La tia Qui i l’enigmàtica tieta Hu troben la pau en l’austeritat d’un petit monestir on són acollides fins al final dels seus dies, feliçment alienes als canvis que els envolten.

Aquesta és una història de supervivència davant un canvi dràstic: Els nobles passen de ser esclaus de la tradició -que han de perpetuar com a finalitat de la seva existència- a no tenir res i haver de servir uns “nous amos”, a ser víctimes d’excessos amb la mateixa naturalitat que ells han tractat en altre temps els seus servidors.





No hay comentarios:

Publicar un comentario