LIBRE.
El desafio de crecer en el fin de la historia
Lea Ypi
Traducció
Cecilia Ceriani
321 pàgs.
"Para mi familia, el
socialismo era sinónimo de negación...
...Para mí, el
liberalismo era sinónimo de promesas incumplidas..." pàg.
318
És una nena d'onze anys qui ens explica la
quotidianitat d'una família i una comunitat abans de la caiguda del
règim comunista a Albània, la comunicació carregada de secrets,
que prenen diferents formes, mots com "universitat" i
"biografia" tenen un significat que la nina desconeixerà,
l'adoctrinament de l'escola; una família on s'estimen i respecten,
on els adults han de guardar els secrets, amagar els seus orígens
per sobreviure. L'àvia paterna, és qui mostra més habilitats per
amagar..., per resistir, per sobreviure, inculca uns principis que,
per a la neta, seran clau per entendre el món. Ens han donat a
conèixer la vida amb els veïns, a l'escola, als orfenats, les
diferents maneres d'amagar els orígens, la força de la
solidaritat.
Amb la caiguda del règim, arriba el caos, la
diàspora, els vaixells surten carregats de persones, que cercaran
diferents camins per avançar; la família es divideix, la mare,
professora de matemàtiques, que havia participat en la política
dels primers moments de la democràcia, marxarà amb el fill a
Itàlia, on farà de cuidadora d'ancians, i no deixarà de somiar en
"fer justícia"; el pare, no té capacitat per seguir les
estratègies, deixarà la seva plaça de professor, entrarà a
l'administració amb un càrrec important, però el liberalisme és,
per a ell, una forma de vida tan difícil com l'anterior; l'àvia és
d'una fortalesa fora del comú, és qui més secrets guarda, és qui
més ha après a callar i a viure sense entendre i malgrat tot amb
una tendència natural a estimar i a generar harmonia. Una companya
de classe, estimadíssima, va fugir al principi, va fugir del país i
es va allunyar d'una família del tot desestructurada, formarà part
d'una xarxa de prostitució al nord d'Itàlia.
El juny
1997, arriben reforços internacionals per dur el país a una
estabilitat:
"En realidad no pretendían detener la
violencia, sino ayudar al Estado a recuperar el monopolio de ésta."
pàg. 302
En una conversa entre la nostra narradora i el
seu pare, aquest li parla d'Olof Palme:
"Fue entonces
cuando me di cuenta de que, a lo largo de toda su vida, mi padre solo
habia admirado a los políticos que ya estaban muertos." pàg.
303
Som davant d'una anàlisi política brillant, a la
coberta ens diuen que l'autora és professora de Teoria Política i
està especialitzada en marxisme i teoria crítica, Lea Ypi, és,
també, una persona amb grans qualitats per fer-nos arribar una
narració impecable.
Acabem la lectura i experimentem
l'emoció d'haver fet nostre un llibre fonamental que ultrapassa les
fronteres i esdevé universal. Una lectura imprescindible, no podem
deixar d'expressar la més sincera i profunda gratitud. Una
recomanació del tot segura.
