300

 

llibre

 

 

  

QUI SALVA UNA VIDA

Núria Cadenes

222 pàg.

Núria Cadenes, 1970, Qui salva una vida. VII Premi Proa de Novel·la 2025

"... acabada la guerra, la pau no és a l'abast de tothom...

...persisteix l'extermini cruel i bàrbar de vides humanes."

Cada capítol ens situa en un temps "abans", i en la dècada dels anys quaranta; el 1950, mossèn Joan, ha rebut la darrera visita i les coaccions, no sols verbals, també en forma de cops, que el deixen estès al terra de l'església. França ha reconegut la seva tasca, i els diaris s'han fet ressò.

Mossèn Joan, ha arriscat molt formant part d'un grup de persones que durant la II Guerra Mundial, van tenir el compromís humanitari de salvar vides, van donar una mà a tots els que fugien del feixisme, persones del poble que coneixien el terreny, la Cerdanya, i que van reaccionar davant la barbarie amb solidaritat.

Ens expliquen la història seguint, principalment, les trajectòries dels membres de la família d'un capellà, Joan; coneixerem la Lola, la germana que va fer un bon matrimoni, es va casar amb un notari de Palamós, en Sebastià un pobre home, la dona llueix com una gran senyora, ho té tot menys un marit a casa. Coneixem un militant de la FAI que viu al carrer Aurora, de Barcelona, al qual als anys quaranta no podran salvar la vida, ell va triar no fugir, creia que no el podien condemnar, la Teresa, la dona malalta, que llegeix els llibres que li fa arribar el capellà, aquest té un interès principal per Verdaguer, però també li ofereix la lectura d'Anatole France.

Ens presenten al governador Civil de Barcelona, l'any 1945, coneixem la seva trajectòria; al bisbe de la Seu que té com a exemple les estratègies del seu admirat Franco al front de guerra, seguint els mateixos principis, ell decideix el destí dels capellans per garantir "la pau" a la seva diòcesis.

La quotidianitat de la postguerra, en la intimitat de les cases riques, com la del notari de Palamós, un lloro, l'August, vigilant i delator de minyones. La força i el valor de la Dolors, la dona del comunista, que va acabar en un camp d'extermini.

Núria Cadenes s'inspira en la figura del seu besoncle Joan, un home que va morir quan ella tenia catorze anys; mossèn Joan, un capellà que sempre va incomodar els seus superiors, l'any 1958 els jerarques de l'església el van enviar a la República Dominicana, allà va dur a terme la missió de fer de la seva parròquia un refugi de perseguits del dictador Trujillo, quan va tornar era un home vell, al qual el bisbe va considerar que encara l'havia de mantenir lluny de la Cerdanya i va ser destinat a les Garrigues.

L'autora ens diu que quan la inèrcia del mal s'imposa, també sorgeix la força de la solidaritat.

La nostra gratitud per aquesta narració que ens ajuda a aprofundir en la història, la dècada dels anys quaranta a la Cerdanya, aquesta anàlisi de fets i perfils humans ens resulta imprescindible per fer front al nostre present. Una recomanació del tot segura.