llibre

 

 

 

 

TERRES MORTES

NúRIA Bendicho Giró

178 pàgs.

Núria Bendicho Giró, (1995), Terres Mortes, 2021

Comencem la lectura amb les paraules del Nen davant l'agonia d'en Joan, el seu germà, coneixem la mare, la germana, el pare, en Tomàs i una criatura, també el mossèn:

"...sobre aquell ardor de la terra que volia deixar-nos sense aire, evaporar el que ens quedava de sang." pàg. 11

Tomàs, un home de trenta anys, que no té dona ni fills, "Ni paraules, ni il·lusió ni amabilitat."

Una narració literàriament perfecta, aviat sabem que no trobarem la descripció admirada d'un entorn, hi ha pocs moments en els quals el dolor faci una treva, som dins una espiral que aprofundeix en silencis ancestrals i nega la plenitud.

Maria, la jove mare, a la qual uns instants de tendresa van fer-la sentir enamorada d'aquell personatge "d'ullets d'àguila em pertorbaven i a vegades m'atreien".

Dolors, que se sabia no dona, sinó prostituta "que era el que veritablement era", aquest personatge que no forma part de la família, la Dolors acull als homes que desfoguen la seva desesperació, es creen lligams; coneixem l'Esteve, el seu fill, segons ella purgava els pecats dels altres, no comprenia, però semblava entendre-ho tot.

La mare, que va ser triada per en Jaume pel seu patrimoni; hi ha un moment en el qual ens permetem un alè, ens presenten la Rosa, que ha trobat la tranquil·litat a casa seva, la coneixem el dia que la visita la mare, la Pladevall, vol saber, vol entendre... una dona endurida per la vida, la mort i la solitud, una dona que va fer el paper de mare de la neta, la criatura que havia engendrat el capellà, la nena, Marieta, que un bon dia esdevindrà mestressa, tindrà cura de la mare i estimarà a l'oncle esguerrat i a l'Esteve com s'estimen a les criatures.

En Pere, ens dirà:

"Però nosaltres ja ens havíem ficat al llit, perquè els homes de la casa sabíem que quan es tracta de fer les coses bé sempre és millor que qui prengui les decisions sigui una dona, una com ella o una altra aconsellant d'esquitllentes." pàg. 145

En Pere trobarà la tranquil·litat al costat de l'Eulàlia, una dona amb prou patrimoni per alliberar-se de l'angoixa de la supervivència, això fa que en Pere conegui, per primera vegada, la pau de la vida al poble, amb dona i fills, amb l'Eulàlia "havia començat a agafar el gust per la vida" ella l'havia salvat, la força de la seva bondat va poder més, que la inèrcia cap a la fatalitat de tot el que representava la nissaga dels Capdevila.

El darrer personatge que ens presenten és l'Enriqueta, que arribarà a Barcelona, i trobarà el seu lloc a l'hospici de Santa Magdalena "fàbrica de cadàvers", entregada als altres, aquell entorn li aporta una certa serenor, allà en Tomàs espera el seu final.

Tanquem el llibre amb la certesa que som davant d'una obra magistral, ha estat justament reconeguda, i té un lloc entre els clàssics, Nùria Bendicho Giró, una dona culta i brillant, també té el do de la paraula, una gran seguretat quan parla de literatura, ens fa arribar les dades, l'obra, l'autor... amb l'autoritat dels que "conviuen" amb els autors i han fet seves les vides i obres que citen, quan l'escoltem, ens porta a l'admiració i al reconeixement més sincer i rotund, una recomanació sense reserves, un llibre al qual tornarem com ho fem amb l'obra Faulkner, Carson McCullers, Antònia Vicens...

Els editors ens diuen a la coberta "s'ha passat la joventut viatjant i llegint a les biblioteques" reiterem la nostra admiració, mai un temps més ben aprofitat.