llibre

 

 

                                        Edifici Kavanagh

KAVANAGH

Esther Cross

168 pàgs

Esther Cross, (1961). Kavanagh, (2004)

Ens presenten una dona que mira el món a través de la finestra de l'emblemàtic edifici que l'acull, una dona que té una relació molt determinant amb la germana bessona:

"Lo bueno era que cada una, por su lado, le encantaba ver feliz a la otra." pàg. 156

"Entre las dos sumaban una edad en que la idea del suicidio parece cosa de impacientes i optimistas." pàg. 155

La nostra narradora, Stella Mc.Lean, viu amb el seu gos Orson, un dia de pluja Stella el descriu i aquesta imatge ens acompanyarà, "Estabas bastante parecido a Churchill"; coneixem als porters Paredes i la seva esposa Regina, dos elements vitals per entendre la vida a l'edifici, tenen cura de la neteja i manteniment, tenen també opinió i autoritat; coneixem les particularitats de l'entorn que els acull gràcies a les passejades d'Orson i Stella.

Els primers veïns que ens presenten, els Wilkinson, inspiren una gran tendresa, són cordials, tenen les seves normes, per a ells sempre és el moment de prendre una copa, quan Stella els demana una mica de sucre, no en tenen, però si que coneixen solucions per afegir licors dolços allà on calgui, malauradament hem de viure al final de Zulema Wilkinson, Stella assisteix a la cerimònia de comiat:

"Pense que la capilla ardiente parecia el puesto de aduanas de un aeropuerto."

El senyor Wilkinson, farà caritat amb la roba de la seva dona, l'endemà, dues dones que volten pel barri i s'asseuen demanant almoina ho faran amb dos vestits idèntics de Zulema.

Un dia de pluja, apareix a la vida de Stella un fantasma del passat, Alberto Williams, un home que s'ho fa venir bé i li parla d'ell, els seus camins, feia molts anys, es van creuar, els pares respectius es van conèixer, hi ha un afer que té una versió diferent per a cada família, el senyor Williams, que no podia tolerar una humiliació que va patir Alberto, per deixar les coses al seu lloc, va donar un cop de puny a Mc Lean, que no va respondre, a casa dels Mc Lean el pare va quedar com un heroi que havia aturat a un lladre; Alberto i Stella s'acomiaden, ella no s'ha identificat.

Tenim un "principe retirado", Slavomir Olenski, "visto de lejos era todo nobleza" de més a prop també és, tot decadència, la seva precarietat material el portarà a deixar l'apartament, aquest home tenia una fita a la vida, considerava que Conrad, s'havia precipitat escrivint la seva obra en anglès i el seu propòsit era fer una versió en polonès, estava segur que aquella havia de ser la primera llengua de l'escriptor, era un home que les seves fatalitats no el duien a la desesperació paralitzant:

"La gente no perdona los breves entusiasmos de los que estan en desgracia."

Paredes tenia cap a l'inquilí un afecte especial, d'ell deia "no era ningún improvisado".

Stella és escriptora, tot i que no té en gran estima la seva obra, dels seus llibres ens dira que els delata l'olor, ha observat que els clàssics emanen uns efluvis que els caracteritzen, ironitza sobre els cenacles literaris que l'han acollit.

La peculiar història d'amor del senyor Paso i la senyora Sosland; la importància del cinema a la vida de les germanes Mc. Lean, Stella és una seguidora fidel de la trajectòria de Brenda Meyer, actriu secundària, que no va haver de cercar un pseudònim.

Coneixerem a Moledo, l'home que passarà per la vida de les dues germanes i desapareixerà sense fer soroll i sense deixar més rastre que Vivian Moledo, que és idèntica a la mare i a la tia.

L'edifici, imponent, dona lloc a conèixer vides, les finestres fan somiar als vianants, l'autora ens dibuixa perfils humans, que formen un microcosmos, dintre de la gran ciutat.

Una lectura que recomanem amb tota seguretat, un bon moment garantit.