rellegir 246

 

llibre

 

 

 

 

LA COSINA PHILLIS

Elizabeth Gaskell

Traducció Alba Barat Vilà

224 pàgs.

Elizabeth Gaskell, (1810-1865), La cosina Phillis, (1864)

La cosina Phillis, ens presenten una noia de disset anys que no té res a veure amb els estereotips de l'època, influenciada pel seu pare, té un predisposició especial cap a l'estudi, ell, un home que fa de pastor de l'església i de pagès, hi ha un moment que ens diu:

"Sempre miro que a la parròquia se'm respecti tant pel meu paper de reverend com pel de pagès." pàg. 41

Aquest home té una actitud exemplar, tots els seus actes estan en total harmonia amb la natura i l'espiritualitat és sempre present; lector de Virgili, Les Georgiques, el meravella que allò que va ser escrit fa quasi dos mil anys a Itàlia, prengui vida a la seva quotidianitat de pagès a Anglaterra.

La seva curiositat no té límits, la seva filla, una noia que dona prioritat a la lectura; tot i que fa totes les feines que li corresponen com a filla d'un pagès, tenen servei, però ella té obligacions específiques a les que s'han de sumar les hores d'estudi al costat del pare, el coneixement i l'espiritualitat conscient són les bases de les seves vides.

Aquesta família rep un parent llunyà de la mare, un jove al qual la feina, s'estan fent obres per fer arribar el ferrocarril, porta a aquell indret, aquest fet el fa sentir, per primera vegada, l'experiència de la independència; amb el seu cap, un enginyer, un home d'acció, es dona una bona relació; aquest jove sent un gran orgull pel seu pare, un mecànic que té invents patentats i una bona reputació. Paul, el nostre narrador, visita als parents de la mare per compromís, no es pot imaginar el que es trobarà en aquella granja, queda fascinat, un poc avergonyit davant una noia, dos anys més jove, que el guanya en alçada i que té uns interessos i una curiositat que ell no podia suposar; les visites sovintegen, hi va sempre que pot, aviat és un més a aquella casa. A través d'ell coneixen al seu cap, l'enginyer, un home que té món, domina llengües modernes i fascina al pastor amb els seus coneixements tècnics i cientifics.

Phillips, s'enlluerna davant aquell home, ell també creu estimar-la; de sobte ha de partir, no s'han compromès davant els altres, però Phillis ha estat destinatària d'unes paraules a cau d'orella, que la porten a sentir que el seu amor és correspost. Ell marxa al Canadà, els escriu sobre el seu treball allà i ben aviat, dona la notícia del seu casament; Phillis emmalalteix, el pastor desatén totes les seves obligacions per no moure's del costat de la filla, rep la visita d'altres clergues que li demanen que accepti el seu ajut espiritual, ell gosa dir:

"Voldran que els obri el cor, no puc, Paul, queda't amb mi. Sé que ho fan de bona fe, però en un moment com aquest, l'ajuda espiritual que necessito és la de Déu; només Déu me la pot donar." pàg. 212

Phillis es recupera, diu a Paul que demani als seus pares si pot passar unes setmanes a casa seva:

"Es va enrojolar una mica mentre deia, amb veu tremolosa, que volia un canvi d'aires i de pensaments." pàg. 224

E. Gaskell ens presenta un heroïna que no "pateix" cap dels estereotips del moment, es maca, eficient en tot allò relatiu a les obligacions d'una senyoreta i per sobre de tot té un gran compromís amb el coneixement, del seu pare ha heretat la curiositat intel·lectual i l'harmonia espiritual en cada acte de la vida.

Per als admiradors de la Gaskell, aquesta novel·la és del tot fonamental, ens explica molt d'ella i fa créixer la nostre interés, una recomanació del tot segura.

La nostra gratitud a la traductora, ens hem d'aturar davant els grans encerts, agraïm, també, els peus de pàgina sempre oportuns.

rellegir 245

 

llibre

 

 

LA CIUDAD
DDAA
Il·lustracions Leticia Ruizfernández
Edició Eva Ariza Trinidad
133 pàgs.

Ens meravella la tria d'autors, celebrem l'encontre amb els que coneixem i gaudim de la descoberta dels que llegim per primera vegada; pel que fa a les aquarel·les de Leticia Ruizfernández, una vegada més ens ha fascinat, en cada cas ha creat l'atmosfera que ens ajuda a delectar-nos en el text.

Nova York, de la mà de Zadie Smith, ens diu:

"Contamos con una gran variedad de seres humanos. Algunos votamos por un gobiernos que destruyó ciudades muy lejanas y otros no. Algunos somos yonquis y drogadictos. Otros somos maestros de infantil y monjas. Ninguno merece que lo asesinen por la calle. Somos una multiplicidad de seres humanos en una disposición social elástica que puede estirarse en muchas direcciones. Aún no se ha roto." pàg. 24

Nova York, una ciutat amb capacitat per acollir les persones, el regne de la diversitat, la possibilitat de convivència, harmonia i concòrdia.

Rio de Janeiro, Clarice Lispector, per a molts lectors que no hem viatjat, Rio de Janeiro és la ciutat que C. Lispector ens ha donat a conèixer. Ens passa el mateix amb Bohumil Hrabal, d'ençà que va entrar a les nostres vides és un dels referents per "conèixer" Praga, Hrabal fixa la mirada en els que viuen als marges:

..."Las presas se colocan en formación. Busco la belleza, pero aún no ha llegado. Algunas de las chicas se peinan como damas distinguidas." pàg. 47 del relat "La bella Poldi"

Valeria Luiselle, una autora que descobrim gràcies al fragment triat per parlar-nos de Ciutat de Mèxic:

"Éramos niños del posterremoto, fantasmas del cemento, flores del asfalto que habían brotado y crecido entre los añicos de nuestra personal tierra baldia". pàg 61

Jerusalem, Najwan Darwish, poeta palestí:

"Mis enemigos son todos inventados. Y mis parientes,
el colmo de la invención."
...
Tienes que pringarte si quieres vivir.
Esta teoria también es una invención" pàgs. 66 i 67

Roma, Igiaba Scego, va néixer a Roma l'any 1974, d'origen somali, ens acosta al present de les possibilitats de convivència a les ciutats, tenim un llibre seu a l'abast Mi casa està donde estoy yo, una vegada més expressem la nostra gratitud pels grans encerts en la tria d'autors.

Bombay, Saadat Hasan Manto, relat que forma part del recull Diez rupias, aborda amb gran sensibilitat el tema de la prostitució infantil, Sarita és un "negoci" per a la seva mare, la fantasia, pròpia d'una criatura, la porta a aïllar-se de la realitat.

París, Philippe Jaccottet, cita a Rilke, Carta a Schiler, l'acompanyen les escultures de Giacometti, ens presenta l'espai que l'acull a París, silencis...

El Cairo, Radwa Ashur, ens parla de la infància, de fets històrics, ens diu:

"Todo esto no son recuerdos de infància, sino semillas que crecen hasta forjar una obsesión por el registro, el testimonio. Registrar igual que los ancestros registraban..." pàg. 126

Anotem la novel·la de l'autora traduïda a l'espanyol Granada.

Tanquem el llibre amb la seguretat que hi tornarem, una recomanació del tot segura, de nou manifestem la nostra complaença davant l'obra de Leticia Ruizfernández.