UN CABALLERO EN MOSCÚ
Amor Towles
Traducció Gemma Rovira Ortega
509 pàg.
Al comte Rostov un malentés li salva la vida, havia estat condemnat a mort al 1922 i "l'autoria" d'un poema fa que si li commuti la pena capital per un arrestament domiciliari al l'hotel Metropol de Moscou, establiment situat molt a prop del Kremlin i del teatre Bolshoi, un lloc exclusiu, del qual el comte ja era client, serà el seu habitacle durant més de tres dècades; Rostov és un home culte i refinat, ha dedicat la seva vida a l'erudicio, als plaers de la taula i la vida social. Una característica principal del seu carácter és la capacitat per relacionar-se.
Assistim a la transformació de la ciutat, canvien els noms dels carrers i les estàtues, canvien els clients de l'hotel, es deixen de fer grans banquets per a l'aristocràcia i es passa a servir a la cúpula del partit.
Tot es reglamenta, les possibilitats d'intervenir en la vida de les persones són infinites, els graus en què es pot perdre la llibertat també, des de l'empresonament fins a limitar les ciutats en què es pot fixar la residència.
Rostov es converteix en company de feina del cuiner i del cap dels cambrers, estan ben avinguts, es respecten i junts fan front a les arbitrarietats del director. La vida posa en el seu camí a una nena a la qual ha de fer de pare i se'n surt del tot bé. També té el plaer de viure una història d'amor que de manera intermitent harmonitza la seva vida, és relaciona amb clients estrangers amb els que sap crear llaços d'amistat que li seran utils.
Som davant d'una obra que ens atrapa, l'enginy del comte ens diverteix, també ens emociona el sentit de l'honor i l'amistat que ens recorden que som davant un cavaller, algú que no ha perdut els seus hàbits i principis, malgrat és troba fent el paper d'empleat i ocupa una habitació de les golfes pensada per a les persones al servei dels nobles d'un altre temps. En fi... ens ha seduït i al seu costat hem assistit als canvis que vivia el país, tenim el Cicerone perfecte, respecte als jerarques del règim que freqüentaven els menjadors ens diuen que ho sabia tot:
..."Los había visto sobrios a todos y borrachos a la mayoría" pàg. 451
El final ens desconcerta, de sobte tot pren un ritme, una velocitat que ens sorprèn, és com si al final utilitzés, una vegada més, el seu enginy per posar a prova al lector. Tant és, hem gaudit durant l'itinerari que ens duu allà on som, acceptem el caprici de l'autor a les darreres pàgines.
No hay comentarios:
Publicar un comentario